Hª de la Filosofia en Florida Secundària.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plató. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plató. Mostrar tots els missatges

Viatgem a la Grècia antiga

Comencem un curs nou, ple d'aventures i de coneixences. I ho fem fent una ullada al nostre passat, viatjant a la Grècia antiga que va donar a llum la que avui coneguem com civilització occidental. Són moltes les aportacions dels grecs antics, però si hi ha una de la que podem fer-no especial ressò és la democràcia. 
Però, què és exactament la democràcia? Vivim temps convulsos políticament, encara que no sols. Per això, es fa més necessari que mai recordar què significa això de democràcia o, si més no, que va significar en la Grècia antiga, una Grècia que va conviure amb pensadors de la talla de Sòcrates o Plató.






Aquest últim (427- 347 a.C), primer protagonista de la nostra aventura, va viure en el moment de màxima esplendor a Atenes, però també l'inici de la decadència. En la següent presentació teniu informació sobre el context històric del filòsof atenenc.


EL MITE DE LA CAVERNA ... EN VERSIÓ DIGITAL

El mite de la caverna en versió digital. Les noves tecnologies faciliten l'accés a la lectura però no han de substituir-la. Ací un clar exemple de com és possible usar-les sense perjudici del text platònic. 


Cortesia de La lechuza de Minerva de C. Pérez
Un dels moments més assenyats de l'obra La República són aquestos dos llibres. Els símils del sol i de la línia, a més a més de la coneguda al·legoria de la caverna, són peces totes tres essencials al pensament de Plató, si nogensmenys de la literatura i la filosofia universals. Aquesta literatura filosòfica utilitzada per Plató preten aproximar-se més fàcilment a un lector acostumat a escoltar mites i bona poesia. En tot cas, no cal confondre les intencions de Plató: mostrar-nos la seua concepció de l'educació i del coneixement de l'ànima, així com les reflexions metafísiques i polítiques que les acompanyen, molt lluny totes elles de les intencions soterrades a les explicacions mítiques.

Ací vos presente unes excel.lents diapositives on trobareu bellíssimament representats els grans mites platònics.  Es una obra de la companya Concepción Pérez.


UNA BREU PRESENTACIÓ DE LA TEORIA DE LES IDEES AMB SPARKOL

SPARKOL ens ofereix noves possibilitats per crear materials tant mestres com estudiants. Un exemple fantàstic que no sols depen d'una bona i intuïtiva ferramenta, sinó de moltes coneixements previs. Aprenem la lliçò!!

 

LA FILOSOFIA PRESOCRÀTICA EN UN VÍDEO.



Una nova aportació en video per repassar el pensament presocràtic. Recordeu que cal acumular coneixements i no simplement "passar" per ells i que no deixe saber en nosaltres.








La il.lustració atenesa enfocà la reflexió filosòfica cap als problemes relacionats a la vida en comunitat. Dos són els grans exponents i de gran importància per a la gestació del pensament de Plató: els sofistes i Sòcrates. 

LA IDEA DEL BÉ EN LA FILOSOFIA DE PLATÓ

La ciutat ideal de Piero de la Francesca, 1470

El Bé és la Idea central de la Metafísica platònica. Aquesta Idea acompleix una funció múltiple, complexa en la seua obra. Algunes vegades, en El Convit per exemple, Plató prescindeix d'ella i considera que la Idea de les Idees, la cimera en la jerarquia del món d'allò intel.ligible és la Bellesa. En aquest sentit cal recordar que Plató anomena a la seua ciutat ideal, eixa que pensen junts Adimant, Glaucó i Sòcrates en La República, Cal.lípolis, la ciutat de la bellesa. La unió íntima, indissoluble entre ambdós valors és clara per a Plató. L'Ètica i l'Estètica sempre unides.

Tanmateix, en La República, al llibre VI, Plató reflexiona sobre el Bé a partir de l'analogia amb el sol, la llum, al que anomena el "fill del Bé" i afirma la seua superioritat ontològica i epistèmica sobre la resta de les Idees:

" - ¡Qué inefable belleza -dijo- le atribuyes! Pues, siendo fuente del conocimiento y la verdad, supera a ambos, según tu, en hermosura. No creo, pues, que lo vayas a identificar con el placer.
- Ten tu lengua - dije-. Pero continúa considerando su imagen de la manera siguiente.
- ¿Cómo?
- Del Sol dirás, creo yo, que no sólo proporciona a las cosas que son vistas la facultad de serlo: sino también la generación, el crecimiento y la alimentación; sin embargo, él no es generación.
- ¿Cómo había de serlo?
- Del mismo modo puedes afirmar que a las cosas inteligibles no sólo les adviene por obra del bien su cualidad de inteligibles, sino también se les añaden, por obra también de aquél, el ser y la esencia; sin embargo, el bien no es esencia, sino algo que está todavía por encima de aquélla en cuanto a dignidad y poder. " (República 508 e-509 b)

Estaria Plató d'acord?
Així doncs, el Bé és la causa de la realitat, del coneixement i la perfecció de totes les coses. De igual manera la llum del sol il·lumina l'ànima del que coneix i l'aproxima al coneixement perquè l'ànima és intel·ligència  i busca la racionalitat del món més enllà de les pures aparences visibles i canviants de les coses a les Idees.

En conseqüència l'ànima, la raó humana aspira al coneixement racional del món, del seu ordre, de la seua bellesa, manifestació de les quals és la filosofia entesa com "amor al saber". Per altra banda, d'igual manera que el sol és la font de la vida, origen del "creixement i la alimentació", el Bé és la causa i origen de totes les coses, doncs sota el seu model totes les coses són, esdevenen, tant les intel·ligibles com per imitació d'aquestes les sensibles.

Encara que a primera vista puga semblar que aquestes idees són allunyades de nosaltres no és així. Formen part de creences molt arrelades en la nostra cosmovisió.  Aquest post de La lechuza de Minerva ens ho mostra amb exemples musicals actuals. També és brillant la seua presentació sobre els mites platònics on trobareu la comparació entre el sol i el Bé, 

Però, Plató en La República VII al finalitzar el mite de la caverna ens diu del Bé:

"En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas, que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública."

FILOSOFIA I POLÍTICA: LA TEORIA DE LES IDEES

Per poder endinsar-se a la lectura dels llibres VI i VII de la República ha estat precís conéixer no sols el context de crisi de la democràcia grega que mou a Plató a dedicar-se a la filosofia, sinó també quina és la tradició filosòfica anterior i contemporània a Plató a partir de la qual ell mateix construeix les seues teories i doctrines, fonamentalment la Teoria de les Idees.

Aquesta reflexió sobre la realitat i el coneixement és fonamental per poder justificar una alternativa política literalment revolucionària, doncs proposava un Estat inexistent al si del món grec i les seues rodalies: un Estat amb un lideratge polític molt fort basat al coneixement, un govern d'una èlit selecta d'homes rectes i incorruptibles, que retornarien l'harmonia social i la felicitat als ciutadans atenesos.

No deuria de ser fàcil convéncer al públic atenés de l'època dels avantatges d'aquest desconegut model d'Estat que suposava l'eliminació radical dels principis democràtics així com del relativisme epistemològic i moral i de l'empirisme polític que sustentava aquest govern que havia dut a l'esplendor a Atenes durant més d'un segle.

Per entendre les línies centrals d'aquesta posició política i la teoría metafísica que la sustenta, vos deixe aquesta presentació meua que podeu imprimir. També la podeu veure ací en slideshare.
El projecte polític de Plató i la seua justificación


ELS ANTECEDENTS DEL PENSAMENT DE PLATÓ






Activitat 1.  Recordant els mites.

Llig la informació dels apartats i la que trobaràs al llibre de Plató i fes aquestes activitats on line i et serviran per actualitzar els teus coneixements sobre els mites.


Activitat 2. La Gran Idea.





El naixement de la filosofia o el "pas del mite al logos" té lloc a la Jònia, les costeres de l'actual Turquia al voltant del segle VII a. C. Es un lloc comú afirmar que Tales de Milet va ser el primer filòsof a més a més d'un gran geòmetra. Va ser el primer en interrogar-se per la raó de ser de la Naturalesa, de la physis, més enllà de les explicacions religioses o sobrenaturals. Inicia així un nou camí per al pensament, la reflexió critica front al saber tradicional, front a les veritats apodíctiques dels mites.

Usa el vídeo de Carl Sagan de la icona per reforçar els teus aprenentatges sobre el naixement de la filosofia.

Contesta: Quina va ser "la Gran Idea"?



Activitat 3. Els presocràtics

Nuremberg chronicles f 59r 2Alguns dels pensadors presocràtics van tenir una influència decisiva en el pensament de Plató. Ens proposem seguir l'estel dels físics jonis, sobre tot Heràclit l'Obscur, els pitagòrics i Parmènides en el s. VI a C. però també comprendre les disputes entre els sofistes i Sòcrates que el jove Plató va viure durant la seua joventut a Atenes. Ho farem a través d'aquesta presentació que conté material audiovisual i amb l'ajuda del vostre llibre de text. Cal fer els resums del llibre i junt a les anotacions en classe permetran una bona comprensió dels orígens del pensament de Plató.




View more presentations or Upload your own.

Activitat 4. I per sintetitzar algunes tasques ... ben diferents.

  • Realitzeu un exercici d'actualització de la filosofia de Plató d'acord a les instruccions de la PAU. Consulta aquesta entrada i trobaràs algunes propostes. També pots consultar el teu llibre de text sobre Plató on hi ha un model. 
  • Composeu de manera voluntària un rap sobre Plató en el que mostreu les influències d'altres filòsofs en el seu pensament  Pots trobar exemples en el canal de YOUTUBE d'Efren Villa.




LA CRISI DE LA DEMOCRÀCIA ATENESA EN LA VIDA DE PLATÓ

A hores d'ara ja en teniu una idea del què era la ciutat d'Atenes a la Mediterrània durant el segle V aC. Però al 404 aC aquest somni d'esplendor etern va acabar amb la derrota d'Atenes a les Guerres del Peloponès. S'inicià un periode tèrbol de persecucions i lluites pel poder entre els oligàrquics i els demòcrates que finalitzà amb la condemna i mort de Sòcrates. Aquestos esdeveniments deixaren una emprenta tan forta en el jove Plató que capgirà el seu destí, orientat a la política i s'enfilà cap a la filosofia a la recerca d'una "medicina" per als mals governs que retornara la pau i l'ordre a la ciutat i la felicitat als seus ciutadans.

Aquesta presentació il.lustra aquestos fets que motivaren la reflexió política de Plató en La República.




Espere que vos agrade la companyia de M. Nyman en la Banda Sonora d'una peli molt filosòfica que vos aconselle GATTACA. D'altra manera, ja sabeu, és fàcil: clic stop.

ANTROPOLOGIA: EL MITE DEL CARRO ALAT AL FEDRE.

Ja sabem que a la filosofia platònica juga un paper essencial l'educació de l'ànima i que la seua concepció es troba en pugna amb la sofística que gaudia de tota mena "d'honors i alabances" en la polis d'Atenes, com ens recorda Plató en la República al mite de la caverna.

Per comprendre la concepció de l'educació de Plató com una educació integral de l'ànima, una educació moral de les persones que els ha de convertir en bons ciutadans, haurem d'endinsar-se a la seua Antropologia i la seua Ètica.

La concepció de l'educació es sosté en una doctrina dualista de l'ànima de clara inspiració pitagòrica, que Plató desenvolupa en alguns mites entre els quals destaca en el Fedre el mite del carro alat. En ell ens explica la vida humana com una constant lluita entre forces contràries, representades pels cavalls negre i blanc els quals són conduits no sense un gran esforç i destresa per un expert auriga ...






"El alma es como el conjunto formado por un par de caballos alados y su auriga. En el caso de los dioses, los dos caballos son buenos y de buena raza; en el caso de los mortales, uno de los dos es también así, el otro es lo contrario.
Gracias a sus alas, las almas de los dioses se mueven por la bóveda celeste, y salen a fuera, y se detienen sobre ella, hasta que el movimiento de rotación las vuelva dejar en el mismo punto; durante esa instancia contemplan lo que esta fuera del mundo sensible, lo ente, y ese es su festín y su regalo.
Las almas de los hombres, por la dificultad de conducir el carro (uno de los dos caballos es díscolo), difícilmente logran seguir a las de los dioses; apenas llegan a sacar la cabeza fuera de la bóveda del cielo y ver, más o menos; la que logra ver algo, queda libre de sufrimiento hasta la próxima revolución, porque la presencia de lo ente es el alimento para "lo mejor" del alma; pero, si el alma no ha conseguido ver, sino que, por el contrario, en la lucha ha sido derrotada, pierde las alas y cae a tierra, donde toma posesión de un cuerpo, que, por la virtud del alma, parecerá moverse a si mismo. Si, de todos modos, el alma ha visto alguna vez, no será fijada a un cuerpo animal, sino a un cuerpo humano, y según que haya visto mas o menos, será fijada al cuerpo de quien haya de ser una u otra cosa; la de que haya visto más, será el alma de Un amante de la sabiduría o un cultivador de las Musas o del amor; la segunda será el alma de un gobernante obediente a la ley, y así hasta la octava que será la de un sofista, y la novena, que será la de un tirano.
Al final de una vida, las almas son juzgadas y hasta completar un milenio llevan, bajo tierra o en un lugar del cielo , una vida concorde con los merecimientos de su vida terrena. Transcurrido el milenio, volverán a la superficie de la tierra, pero esta vez cada uno escogerá el tipo de vida que quiere, en qué clase de cuerpo ha de ser plantado; así cada uno elegirá libremente según su propio carácter y su propio valor; puede ser que alguna decida ir a parar a un animal: se le concederá porque esa es su decisión.
Ningún alma recuperará las alas antes de diez mil años, a no ser la que se haya mantenido durante tres generaciones sucesivas en el estado de amante de la sabiduría o de la belleza."
Resumen de Fedro, 245e y ss. de Cibernous

Aquesta teoria antropològica serà la justificació d'una teoria de l'educació, d'una teoria ètica i d'una proposta d'organització de l'Estat d'acord a la naturalesa humana. Aquest vídeo realitzat per un grup d'alumnes ens mostra de manera senzilla totes aquestes qüestions.

























Amb la presentació de la professora Marga Fernández podrem aprofundir ...






Un material audiovisual de Héroes del pensamiento que vos serà molt útil.

MERLÍ. FILOSOFIA A LES SÈRIES DE TV

Les sèries són, probablement, el format de TV més consumit en aquestos moments en Espanya i ha contribuït a aquest nou fenòmen audiovisual, la facilitat i la comoditat que ens reporta als espectadors la seua programació on line per banda de les pròpies cadenes de TV i a través de les webs de distribució no legal d'aquestos continguts que proliferen per ací i per a allà en internet.La filosofia, com la ciència, ha entrat a la TV. Benvinguda siga la idea!

Vos deixem, per si vos va de gust, la sèrie MERLÍ produïda per la TV3, sempre atenta a la seua vocació de servei públic.

LES REDACCIONS SOBRE LA FILOSOFIA PLATÒNICA


Aquestos dies hem estat treballant la redacció de La Teoria de les Idees i la Idea del Bé com a un exemple per tal d'introduir les orientacions sobre aquest procediment tan important en segon. Recordarem les indicacions i farem una proposta de temes a preparar ara que està ja ahí el control.

ORIENTACIONS PER A LA COMPOSICIÓ.
  1. L'exercici de redacció sempre desenvolupa un tema relacionat amb la filosofia d'un dels autors del temari. En aquest cas, Plató.
  2. Una bona redacció depen en bona mesura dels coneixements sobre el filòsof a desenvolupar i també de les competències lingüístiques de l'alumnat. Es clar que, quan més i millor comprenen i sabem la filosofia de l'autor, més i millor escriurem sobre ell i també que aprendre a escriure sols s'apren escrivint.
  3. És imprescindible fer un guió previ al qual seleccionarem els continguts necessaris per al desenvolupament del tema. De manera natural recuperem de la memòria els aprenentatges d'una manera no lògica, sinó més bé per associació d'idees. Així que és precís ordenar els continguts d'allò més general a allò més concret. 
  4. Del guió podrem extraure quins són els nuclis de contingut generals que anem a desenvolupar. Són els apartats. Els usarem a la nostra introducció per concretar el tema i indicar el fil conductor de la nostra exposició, de tal manera que hi haurà cohesió entre el nostre plantejament i el desenvolupament que realitzarem posteriorment.
  5. La introducció és la carta de presentació del tema i també de qui l'escriu. En ella hem de mostrar que comprenem clarament el tema i que som capaços de situar-lo en el context de la filosofia de l'autor i en un context històric-filosòfic més ample. Hem de redactar-la en un pàrraf ben cohesionat i per tant, l'ús dels connectors és central. No és convenient començar la redacció amb el subjecte "Plató" doncs la tendència a desvirtuar l'objectiu del tema és enorme.
  6. El desenvolupament ha de tenir uns 3 ó 4 pàrrafs, seguint l'ordre del nostre guió. Ha d'estar molt ben escrit, un escrit bell per la forma i el contingut. Són claus els connectors d'enllaç entre pàrrafs i els que relacionen les idees entre sí, així com també els verbs i la subordinació. Difícilment un text expositiu-argumentatiu es pot articular en oracions simples. 
  7. En quant a la conclusió, ha de ser alguna cosa més que un resum del ja dit. Una recomanació és rellegir tot allò escrit de nou per tenir una visió global de la redacció i sobre tot, per resituar les conclusions en relació al context general i de la filosofia de l'autor. Cal fer una valoració global de les aportacions del filòsof, tenint present els problemes del seu context, la discrepància o continuïtat amb el pensament d'altres autors i, si es coneix, la influència en la filosofia posterior. 

PROPOSTES DE TEMES SOBRE LA FILOSOFIA DE PLATÓ.

Els següents temes són formulacions concretes dels nuclis de continguts que composen el temari de Plató.  Aquestes no s'esgoten i per tant poden ser altres diferents. 

  1. La Teoria de les Idees de Plató
  2. La Teoria de les Idees i la Idea del Bé.
  3. El mite de la caverna i la Teoria de les Idees
  4. Opinió i coneixement en la filosofia de Plató
  5. El dualisme epistemològic en la filosofia platònica
  6. Coneixement, raonament discursiu i opinió en la filosofia de Plató
  7. Matemàtiques i Dialèctica en Plató
  8. Les matemàtiques en el projecte polític de Plató
  9. El dualisme antropològic en la filosofia de Plató
  10. Antropologia, ètica i política.
  11. L'educació en la filosofia de Plató. 
  12. Ètica i Política segons Plató
  13. El govern de la ciutat i la filosofia segons Plató
  14. L'Estat Ideal segons la filosofia de Plató

Es interessant que estudies preparant el guió d'alguna d'elles i/o redactant. Pots fer una autoavaluació amb aquest material.

L'ESTAT, UNA PERSONA MORAL COM ELS INDIVIDUS



UN CAFE PARA PLATÓN de F. Ubiergo és un himne als desapareguts en Xile i en altres països d'Amèrica del Sud a les dictadures. Aquesta cançó està basada en el cas real de la desaparició d'un company de F. Ubiergo que, com tants i tants innocents, desaparegueren en la dictadura xilena entre 1973 i 1990.

Em resulta preciós i curiós al mateix temps que allà, a la part del món, Plató siga un referent de Justícia i Pau amb majúscules; que quan es vol rendir homenatge a les víctimes de la intransigència, de l'horror, de l'autoritarisme, es recorde el seu nom. Perquè el pensament i la vida de Plató està intrínsecament associada a la JUSTÍCIA: una societat justa, un governant just, un ànima justa ... com la del més just del homes, mort a mans dels mediocres, de la majoria, dels esclaus de la ignorància, dels tirans, del poder. 

Així doncs la nostra reflexió capgira sobre el problema de la JUSTÍCIA, perquè ... com l'enten l'atenès? Era la Justícia en la Grècia clàssica sinònim d'igualtat en drets i oportunitats per als ciutadans?  Aquestos seran alguns dels problemes filosòfics que caldrà abordar en la redacció sota el títol: Antropologia i Política en Plató, que vos propose per al 21 de Novembre. Haureu de presentar al bloc la redacció amb els materials audiovisuals adequats que utilitzareu a l'exposició i amb els quals facilitareu la comprensió del tema als vostres companys i companyes.

Els recursos que podeu fer del propis són entre d'altres:

Per desdramatitzar un poc el començament de l'entrada,  l'altra cara de la vida del més just dels homes: Sòcrates, segons un jove mexicà.




PLATÓ: UNA GUIA GRÀFICA


Ja el podeu consultar en la biblioteca. Una nova adquisició per fer una repasada al pensament platònic amb l'ajuda de les imatges i de manera amena i senzilla. Es un bon document per començar a repassar tot el temari de Plató.

Ací en teniu una mostra.

EL MITE DE LA CAVERNA REVISITED

 ZOLOTOIE RUNÓ de Salvador Jàfer
 
A Vicent Escrivà
 
Els déus
saben que el temps
és un dard
imparable. 


Zolotoie runó
Zolotoie runó
Zolotoie runó
Zolotoie runó
 

Els dards
saben que el vent
és un déu
imparable. 


Tapís i anís,
arçó i tençó.
Paradís, paradís:
Zolotoie runó.


Com els dards, com el vent, els mites de Plató són textos amb una densitat enorme, quasi inesgotables, que ens impulsen més enllà. infinitament. Entre ells, el mite de la caverna és sense dubte, el més recreat, repensat fins a la sacietat no solament a través de l'escriptura, sinó d'altres llenguatges que ara ens són més propers, encara que, no per més habituals, ens resulten més fàcils de descodificar, de comprendre que els anteriors.  Imatges, fotomuntatges, pel.lícules, animacions el prenen com a font d'inspiració. Aquestos nous mitjans ens atrauen més i ens serveixen de complement de la lectura del text platònic o tal vegada ens motiven a endinsar-nos-en, a furonejar en el libre VIIè de la República. Siga com siga l'important és pensar amb ell sobre nosaltres mateixos, el món en què vivim i el futur al que aspirem.

He escollit per a vosaltres 3 produccions audiovisuals: una animació amb plastilina i dos fragments de pel.lícules, a saber, El show de Truman i Matrix, a més d'altres recursos per a la consulta. Que els gaudiu!








Podeu consultar també:

EL MITE DE LA CAVERNA I EL SÍMIL DEL SOL



És clar que a hores d'ara ja coneixes el mite de la caverna. Un text bellíssim i de profundes reflexions. El mite té moltes lectures, moltes interpretacions, Es per això que continua estant fresc, viu, que encara ens ensenya molt. El mite és un motiu recurrent en vídeos, còmics, vinyetes i dibuixos, però no totes reflecteixen correctament ni tan sols l'escena creada per Plató. Vos propose unes quantes activitats per què descobriu si en sabeu més que els  seus autors.


També és molt interessant i aclaridor l'article de Conchín Pérez sobre el Bé que podeu llegir fent clic sobre la imatge de la dreta.










Agraïments per la il.lustració de Duque i i pel vídeo de Lord Vampireone en Deviantart

PER QUÈ NO ÉS PROU SABER MATEMÀTIQUES?

Una de les parts de major interès del símil de la línia són les reflexions platòniques sobre les matemàtiques. En elles va a justificar el d'Atenes perquè no és suficient un ensenyament de les matemàtiques a l'estil de l'escola pitagòrica com a formació per assolir la tasca política en la ciutat de Calípolis, per què el saber matemàtic no ens dona totes les eines per poder conéixer com és el món i per què per a Plató l'essència del món no és de naturalesa numèrica, com pensaven els pitagòrics en Elea. Totes les respostes les podeu trobar en:
  1. El símil de la línia. Cap. XX i XXI.
  2. En Un condicional innocent on trobareu una exposició acompanyada d'un diagrama que mostra les diferències entre el mètode deductiu de les matemàtiques i el mètode dialèctic que proposa Plató per a la filosofia.
  3. Un dossier explicatiu i un d'activitats.

Una descoberta recent i curiosa: Hi ha codis ocults a les obres de Plató

LA HISTÒRIA D'UN CONDICIONAL INNOCENT

Dir de Plató que és un dualista epistemològic i ontològic és un lloc comú en la Història de la Filosofia, fins i tot per a l'alumnat que tan sols conega el mite de la caverna. No obstant, ser certa aquesta afirmació, pot confundir doncs la Teoria de les Idees ens mostra una gradació de tipus de realitat i coneixement molt més complexa. El símil de la línia al llibre VI de la República, escrit per a facilitar al lector la comprensió del mite, ens dona algunes claus del tema que ens ocupa: ¿és un triangle un objecte sensible o pensable?¿són científiques les matemàtiques? ¿quin és el grau de coneixement que resulta del seu estudi? ¿és el saber per autonomasia del filòsof? Recordeu, tal i com hem vist en classe, que almenys hi ha 3 tipus d'entitats matemàtiques i que sols dos d'elles són del gènere d'allò intel.ligible, és a dir, requereixen per al seu coneixement de facultats racionals. Ens referim als objectes matemàtics i a les seues Idees. Tots dos tipus d'entitats són pensables, són abstractes o conceptuals, però tenen diferències ontològiques i epistemològiques essencials.

Una de les deficiències de les matemàtiques per a Plató és la dependència que els raonaments matemàtics tenen de les representacions materials. Així doncs, encara que el coneixement matemàtic exigeix de l'ànima el concurs del pensament abstracte o diánoia, Plató considera que l'ànima no ha aconseguit pensar als raonaments matemàtics amb independència d'allò sensible, que per a ell és impur, imperfecte i font d'errors. En realitat, aquestes representacions sols juguen un paper de recolzament, són facilitadores del pensar matemàtic i per tant, la crítica de Plató podria considerar-se espúrea i feble. Per contra, Plató fa d'aquesta deficiència, virtut i aquesta naturalesa doble de les matemàtiques, a cavall entre el món sensible i l'intel.ligible les dota de la capacitat de ser el trampolí, la catapulta que llança als humans des de la fosca caverna al món exterior, a l'obligar a despertar nuestra intel.ligència per a pensar quina és la naturalesa essencial de l'objecte que tenim al davant nostre.

La segona deficiència de les matemàtiques per a l'atenès és metodològica. Els matemàtics tan confiats de la veritat dels seus teoremes en realitat no en poden tenir certesa. Aquí Plató, el deixeble de Pitàgores, s'alça en contra del mestre i obri una estela de pensament al voltant del mètode deductiu que arribarà fins a Descartes, que insatisfet amb la solució platònica, idearà una de nova. Recordem que l'estructura del raonament deductiu assegurava la necessitat de les conclusions obteses si les premisses, els primers principis eren vertaders i el nostre raonament lògicament correcte. Aquest innocent condicional és suficient per a què les matemàtiques siguen un coneixement insuficient per a Plató, incomplet en la mesura en què no és possible saber al si de la pròpia disciplina si els primers principis (nocions de punt, recta, línia, etc) dels quals parteixen les seues demostracions, són necessàriament vertaders. La disciplina que ens donarà els criteris racionals per saberla veritat o no dels primers principis matemàtics serà la Dialèctica o Ciència de les Idees en tant en quant és el saber també de les Idees dels objectes matemàtics. Serà la Dialèctica en tant que reflexió filosòfica sobre la naturalesa dels objectes matemàtics qui donarà validesa o no als raonaments dels matemàtics. La matemàtica es subordina a la Filosofia.



Per tant, les matemàtiques al si de la Teoria de les Idees de Plató són un coneixement necessari en el procés educatiu dels guerrers que aspiren a ser governants, però no són suficients, doncs és imprescindible el saber dialèctic. Són "el preludi de la melodia", afirma Plató al final del llibre VII, la necessària introducció al regne d'allò intel.ligible, però no ens subministren la comprensió completa i essencial de l'ordre del món, com en pensaven els pitagòrics. Són la propedeútica imprescindible, l'art preparatòria per a l'ascens dialèctic que sols està a l'abast d'uns pocs, seleccionats dintre dels millors guerrers, els més talentosos, els més esforçats per ser els savis als que els està reservat el poder polític.

Agraïments per a Francisco Javier Blanco González, per la reconstrucció de la imatge d'Euclides 
de la demostració del teorema de Pitàgores.



LA COSMOLOGIA DE PLATO


Nature by Numbers from Cristóbal Vila on Vimeo.

Per a comprendre millor el sentit del vídeo: El número Phi (fi).


    Certament sublime la Naturalesa, però qui o què ha dotat al món d'aquesta magnifica estructura, d'aquest ordre, regularitat ... matemàtica? Ha estat sempre així? És un déu, intel.ligència o gran ingenier el responsable o tan sols les forces naturals i la seua dinàmica? Té algun sentit o finalitat tanta bellesa?

    Aquesta mena de grans preguntes que persegueixen a la Humanitat des de temps llunyans són a les que respon la filosofia i un gran pensador com Plató no pot defugir-les. És al diàleg Timeu o de la Naturalesa que les enfronta, un text posterior a La República, escrit aproximadament a l'any 360 a.C i considerat un diàleg de vellesa.



    Aquestos recursos poden servir-vos d'ajut.

    Pues bien, en mi opinión hay que diferenciar primero lo siguiente: ¿Qué es lo que es siempre y no deviene y qué, lo que deviene continuamente, pero nunca es? .Uno puede ser comprendido por la inteligencia mediante el razonamiento, el ser siempre inmutable; el otro es opinable, por medio de la opinión unida a la percepción sensible no racional, nace y fenece, pero nunca es realmente. Además, todo lo que deviene, deviene necesariamente por alguna causa; es imposible, por tanto, que algo devenga sin una causa. Cuando el artífice de algo, al construir su forma y cualidad, fija constantemente su mirada en el ser inmutable y lo usa de modelo, lo así hecho será necesariamente bello. Pero aquello cuya forma y cualidad hayan sido conformadas por medio de la observación de lo generado, con un modelo generado, no será bello. Acerca del universo – o cosmos o si en alguna ocasión se le hubiera dado otro nombre más apropiado, usémoslo – debemos indagar primero, lo que se supone que hay que considerar en primer lugar en toda ocasión -, si siempre ha sido, sin comienzo de la generación, o si se generó y tuvo algún inicio. Es generado, pues es visible y tangible y tiene un cuerpo y tales cosas son todas sensibles y lo sensible, captado por la opinión unida a la sensación, se mostró generado y engendrado. Decíamos, además, que lo generado debe serlo necesariamente por alguna causa. Descubrir al hacedor y padre de este universo es difícil, pero, una vez descubierto, comunicárselo a todos es imposible. Por otra parte, hay que observar acerca de él lo siguiente: qué modelo contempló su artífice al hacerlo, el que es inmutable y permanente o el generado. Bien, si este mundo es bello y su creador bueno, es evidente que miró el modelo eterno. Pero si es lo que ni siquiera está permitido pronunciar a nadie, el generado. A todos les es absolutamente evidente que contempló el eterno, ya que este universo es el más bello de los seres generados y aquél la mejor de las causas. Por ello, engendrado de esta manera, fue fabricado según lo que se capta por el razonamiento y la inteligencia y es inmutable. Si esto es así, es de total necesidad que este mundo sea una imagen de algo.“  (Timeo, 27 d-29 b)

    El comentari de Cibernous 
    El magnífic post d'Aula de Filosofia amb més fragments del Timeu 
    Un comentari en WEBDIANOIA
    Els recursos de FIL-EX
    Aquest audio de l'esquerra d'iVoox. Clica a l'altaveu.



    PROPOSTA DE PRODUCTE FINAL:

    Elaborar un PECHA-KUCHA sobre la Cosmologia platònica amb imatge i audio.

    Idees i informació bàsica sobre PECHA-KUCHA en

      LES IDEES DE PLATÓ SEGONS F. SAVATER

      Ens endinsem en la Filosofia de Plató, en concret en la Teoria de les Idees tal i com va ser formulada en la seua època de maduresa en l'obra que ens ocupa La República. Ací en teniu tres vídeos de Canal Encuentro de la TV Educativa Argentina presentats per Fernando Savater, un dels filòsofs espanyols més rellevants de l'actualitat.

      Ens presenta el context històric i biogràfic de Plató. Centra la mirada a la figura de Sòcrates com a referent fonamental per a la construcció de la noció d'Idea.


      En la segona part, el motiu central és la preocupació política de Plató en el context de la Il.lustració atenesa, del pensament sofístic i de Sòcrates.


      En aquesta tercera part, Savater s'ocupa de la Teoria de les Idees, de la dialèctica platònica i subratlla la importància de les Idees per a la vida en comú. Finalment, ens explica l'evolució del model d'Estat de Plató a Les lleis.

      Sobre la Teoria de les Idees es poden consultar:
      El projecte polític de La República
      Plató d'Anna Sarsanedas

      Puja

      ir arriba

      Visita altres entrades

      Visita altres post