FILOSOF-ART

VOS PROPOSE UNA NOVA ACTIVITAT VOLUNTÀRIA: consisteix en redactar crítica filosòfica sobre l'article que du aquest provocador títol ¡A MI QUÈ DESCARTES! de Miguel Santaolalla de Boulesis, una interessant reflexió sobre el menyspreu a la cultura que impera a la nostra societat i que es viu dia a dia a les aules dels instituts de secundària. Heu de presentar-la per escrit i a més insertar-la com a comentari en aquesta entrada. Els dos requeriments són imprescindibles per ser avaluat amb una nota entre 0 i 1.

Segon Santaolalla, aquest menyspreu és extensible a les grans figures de la ciència, la filosofia, la literatura o altres formes artístiques i sobre tot està més aguditzat als adolescents. Es la seua diagnosi encertada? Què podem fer, aleshores? Foren molt més reconeguts els grans pensadors en el passat o simplement eren sols coneguts per una minoria intel·lectual i la ignorància del gran públic - per no dir el seu analfabetisme- no possibilitava ni el rebuig? Pensen - com afirma Santaolalla- els nostres alumnes que Shakespeare, Newton o Plató no paguen la pena?

Opinar en alguns casos no és sols un dret, sinó quasi una obligació. I els temps actuals són temps de crisi, de reformes, de canviar i per tant, és necessari pensar cap a on volem caminar, quin és el món que volem tenir encara que sols siga per criticar -recordeu el seu sentit etimològic- el que ens imposen a colp de decret els governs. Consulteu l'article complet de Santaolalla en Boulesis, una excel·lent web amb recursos que vos recomane.

Caricatures filosòfiques d'Anthony Garner.

P.D: Que no valorem la cultura, potser, però que en fem negoci amb ella és ben clar, com amb quasi tot i així ens va. Si en teniu curiositat i per als més frikis, entreu a THE UNEMPLOYED PHILOSOPHERS GUILD i trobareu mil-i-un objectes de regal. Almenys regalem cultura!

Els sofistes, Sòcrates i finalment Plató són, sens dubte, els primers pensadors preocupats per l'educació, conscients del seu poder en tant que mitjans o entrebancs per a la convivència humana, per a la cohesió social, per a l'alliberament de la humanitat. El mite de la caverna ens llança aquest repte, el de ser lliures, encara que estem a soles pujant el costerut camí que ens conduirà a la llum, al coneixement, a la veritat, o el ser presoners de la maledicència, la falsedat i la demagògia.

Les reflexions actuals sobre l'educació ens condueixen a un canvi de paradigma. El problema de les escoles no és un problema curricular, sinó conceptual, doncs el món ja no és el que era.  Sense un nou concepte d'escola no valen reformes ni contrareformes. Tot jau quasi igual. Afortunadament, malgrat els canvis continus de la legislació educativa, el canvi revolucionari a l'escola ha vingut i vindrà sempre de mans dels mestres i no dels polítics que ni saben d'escola ni d'educació. Perquè l'escola no canvia a colp de lleis, ni decrets sinó d'il·lusió, d'hores de treball, d'investigació en el temps lliure, de formació a cost zero i potser de grans dosis de romanticisme ben administrat. Els mestres som fortament optimistes o no ho seríem, doncs ni tenim massa reconeixement social, ni podem comprovar fàcilment els rèdits reals de la nostra feina sinó de manera excepcional, ni tenim una administració educativa que faça altra cosa que burocratitzar i fiscalitzar la nostra tasca sota el principi de la desconfiança en el nostre quefer. Com si canviar els papers canviara la realitat!

A contracorrent, com sempre ha estat, van els bons mestres, provocant als poderosos i als que no ho són tant, mostrant-nos altres mirades, altres cares de la vida, jugant-se-la fins i tot els més valents.  A l'àgora atenesa o davant el Congrés dels Diputats hi ha bons mestres que exerceixen la ciutadania de manera modèlica. Homes (i dones) horitzó, per sempre. 

"Pienso, luego existo". La frase más popular de René Descartes, considerado el padre de la filosofía moderna y de la geometría analítica, volvió ayer a resonar entre los círculos científicos al descubrirse la existencia de una importante carta escrita por el filósofo que se creía perdida desde el siglo XIX.

Fechada el 27 de mayo de 1641, la carta está relacionada con la publicación de su libro Meditaciones metafísicas, un trabajo que prendió la llama de la denominada revolución científica en la Francia del siglo XVIII. La valiosa misiva, perdida desde mediados del siglo XIX, ha aparecido en los archivos del Haverford College de Pensilvania, cuyos responsables ni siquiera eran conscientes de tener el documento entre sus fondos. Y menos aún, de su oscura procedencia. Se trata de una de las 72 epístolas firmadas por Descartes que desaparecieron del Instituto de Francia a mediados del siglo XIX, víctimas de un robo perpetrado por un matemático italiano llamado Guglielmo Libri, que, huyendo de la justicia francesa, escapó a Londres con una colección de 30.000 libros y manuscritos.

Entre los preciados tesoros que robó de aquel instituto había documentación original de Galileo, Fermat, Leibniz, Copérnico y Descartes que acabó subastando para poder sobrevivir. La carta en cuestión llegó a manos de Charles Roberts, un coleccionista de autógrafos que la compró sin saber que era una carta robada y cuya esposa decidió donarla en 1902 al Haverford College.

La casualidad quiso que un experto en Descartes, un holandés llamado Erik-Jan Bos que actualmente está preparando una recopilación de cartas del filósofo, viera, navegando por Internet, una referencia a dicha carta dentro de la colección de la institución estadounidense. Al contactar con sus responsables y poder leerla en la pantalla de su ordenador, entendió que se trataba de una de las misivas robadas. "Ver la caligrafía de Descartes en mi pantalla me cortó la respiración", declaró ayer al diario The New York Times. La carta, de cuatro páginas, es fundamental porque, según Bos, "explica cómo Descartes decidió, en el último momento, cambiar el planteamiento de Meditaciones metafísicas".

Los responsables del Haverford College contactaron con el Instituto de Francia para comunicarles su intención de devolver la carta a su propietario original. "Sinceramente nos causó una conmoción porque no teníamos ni idea de que la teníamos, pero no nos pertenece" afirmó en el diario neoyorquino Stephen G. Emerson, presidente del Haverford College. El Instituto de Francia ha decidido premiar el gesto con 15.000 euros, puesto que aún luchan por conseguir arrancar de manos privadas otras cartas y manuscritos que desaparecieron con Libri y que siguen vendiéndose entre coleccionistas.

Avui dia 8 de Març es cel.lebra el Dia Internacional de la Dona. Aquestos dies ja sabem que són testimonials, que la lluita és quotidiana, permanent, col.lectiva, producte de l'esforç de tothom, però mai està de més reconéixer l'esforç, la valentia de tantes i tantes persones i sobre tot dones, que fan possible la conquesta de la igualtat entre homes i dones. No obstant això, la realitat és toçuda i més ho són les forces polítiques i socials més reaccionàries que d'amagades, o als carrers i des de les tribunes d'oradors, fan el possible per frenar aquest moviment en favor dels drets de les dones. A la premsa nacional hi ha a diari manifestacions d'aquest tipus, però no deixa de ser necessari obrir els ulls un poc més lluny i veure que la situació de la dona al món és molt més dolenta - afortunadament per a tots nosaltres-, que ací per les nostres terres.

Avui és molt significatiu el cas de la Índia. Un pas governat en més d'una ocasió per dones: Indira Gandhi  la seua sogra, i ara, Sònia Gandhi, la vídua de Rajiv Gandhi. Ambdos mare i fill, primers presidents de la Índia assassinats en dos greus magnicidis. Un país al que desprès de 4 anys es boicoteja de nou una llei d'igualtat que entre altres coses promou una llei de quotes al Parlament Indi, de manera que es garantira que les dones ocuparen el 30% dels escons. Curiosament, avui el Dia Internacional de la Dona, fets com aquestos de la Índia ens recorden que encara paga la pena cel.lebrar i sobre tot continuar la lluita.


Per més informació consulteu l'article ACÍ



OLYMPE DE GOURGES, altra dona capdavantera, allà pel XVIII ...

El dia 19 de novembre és la data escollida per la UNESCO per cel.lebrar el Dia Internacional per la defensa de la filosofia. Es testimonial commemorar el dia de la filosofia, com el dia de la pobresa o del medi ambient. Ja sabem que és una forma de recordar-nos allò que no és una realitat, allò que desitgem, allò al qual aspirem i que no hi és. Són les nostres utopies col.lectives per les que vetllen les grans institucions com la UNESCO i per les quals deuria vetlar tothom. Que tothom fós més crític, que tothom siga més reflexiu, més obert al saber, més dialogant, és una reivindicació legítima, doncs ens fa més humans, més persones, millors; és una fita que ens allunya de les barbàries siga quina siga la seua apariència, de tota sort d'intolerència i  fanatisme, que ennobleix al gènere humà.

És aquesta una cel.lebració que està doblement associada a la figura i el pensament de Plató. Perquè és ell qui va traure de la foscor els nostres somnis, el que va defensar que aquest món, que aquesta vida paga la pena ser viscuda si és per millorar-la, per superar-la, per anar més enllà. Els projectes ideals que moltes vegades donen sentit a la vida humana i fan humana la nostra vida són la herència que Occident li deu a Plató. Ell és el primer pensador utòpic de la història, la Calípolis de la República, la primera Utopia. També, perquè els valors platònics continuen essent els nostres valors, les nostres lluminàries necessàries si més no imprescindibles: la Raó, la Veritat, la Justícia, el sentit del Deber i el compromís públic, la Sabiduria; una reivindicació, a més a més, exemplar doncs empenyorà per ella un futur d'èxit polític, fama i fortuna.

Per insistir en la necessitat d'aquesta aspiració humana que és la filosofia, assistirem enguany a una xerrada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València anb el suggerent títol: "L'amor al Convit de Plató", que impartirà el professor Carlos Roser Martínez.

Carlos Roser Martínez és actualment professor de Secundària en l'IES La Misericòrdia de València. Va ser becari d'investigació al Departament de Filosofia Moral, Política i del Dret de la Universitat de València. i ha estat professor convidat en màsters de Didàctica de la Filosofia als darrers anys. Des de la seua creació, col.labora habitualment amb l'editorial valenciana Diálogo, on és co-autor de l'obra Lecturas para estrenarse en Ética de la col.lecció Tábano, autor de les diverses edicions didàctiques sobre La República de Platón i co-autor de l'edició de La Genealogia de la Moral de F. Nietzsche.