FILOSOF-ART

Hª de la Filosofia en Florida Secundària.

EL PROJECTE CARTESIÀ DE LA CIÈNCIA

Arbre del saber
Estem endinsant-nos al pensament cartesià. Ja en sabem de la seua actitud crítica contra el saber de la tradició escolàstica en la qual havia estat educat a la Flèche que ens recorda al paràgraf 6 de la Part I del Discurs del mètode,  del seu tarannà inquiet i curiós que el portava a les biblioteques a estudiar pel seu compte ciències ocultes com la alquímia, l'òptica, la química, l'astrologia. També en sabem de les seues pors, de les seues cauteles, d'eixe equilibri difícil, quan no impossible, entre voler transformar el saber i no despertar els recels de les autoritats eclesiàstiques, que veien disminuir el seu poder espiritual, intel·lectual i polític des del segle XVI en bona part de l'Europa continental i de les illes britàniques.

Mireu el següent fragment de la pel.lícula Cartesio de Roberto Rossellini, un dels grans mestres del cinema italià que va dedicar gran part de la seua obra cinematogràfica a recrear la vida i pensament de grans filòsofs com Sòcrates, Descartes o Pascal.  En aquesta escena, Descartes explica el seu projecte a un clergat. Fixeu-vos al que diu i quina és la resposta dels membres de l'esglèsia.



Una de les idees més innovadores del pensament cartesià fou precisament la seua nova concepció del saber i de la pròpia filosofia.  Descartes entèn que el saber ha de ser vertader per a ser útil en la vida, doncs té un concepció pragmàtica que no especulativa del coneixement, d'acord amb els plantejaments de Francis Bacon al Novum Organum, escrit en 1620.

Sembla ser que aquesta idea li vingué a través de 3 somnis quan estava a l'èxercit en Alemanya.  Aquest fragment reprodueix aquest passatge:



Vos propose que feu algunes recerques sobre aquesta nova concepció del saber, tot i utilitzant els vostres apunts, la presentació de diapositives Descartes. El Discurso del método i aquestos fragments de les Regles per a la direcció de l'esperit i de l'obra Els principis de la filosofia de Descartes publicada en 1647 i que eren uns escrits preparats per a l'ensenyament, alguna cosa així com els apunts del propi Descartes.

La part final de l'escena presenta els pensaments de Descartes sobre la filosofia, el mètode matemàtic i la seua aplicació.

DESCARTES I EL DISCURS DEL MÉTODE

Una presentació atípica del professor Palomar sobre el pensament del nostre filòsof.



Aquestes són algunes presentacions útils per estudiar a Descartes i la seua filosofia.  Els nostres agraïments a les seues autores: Concepción Pérez, Marga Fernández, Anna Sarsanedas i Ana Rosa Moya, respectivament. I també amb la nostra aportació encara incompleta.

La nostra presentació ... Si vols navegar a través dels links entra ací.











Una interessant animació sobre la demostració de l'existència de Déu.

DESCARTES: NOUS MATERIALS I ACTIVITATS

Canviem d'avaluació, canviem d'autor i de període. Ara ens ocuparà el pensament i l'obra de René Descartes durant uns mesos. Començarem per conéixer-lo un poc per a desprès endinsar-nos en el període i els seus antecedents, una forma de comprendre millor la seua trascendència històrica.

Ací vos deixe els materials fonamentals que utilitzarem:

Apunts elaborats pel Seminari de Filosofia i Ciutadania de Florida CES.




Pròleg i traducció de Manuel García Morente de El Discurs del mètode, Austral, 3ª edició, 1939, que hem convertit en un document interactiu complementant la seua valuosa informació sobre la vida, obra i filosofia cartesiana amb links a altres recursos fonamentalment presentacions, gràcies a les ferramentes d'edició del web ISSUU.



Un dossier d'activitats elaborades pel Seminari de Filosofia i Ciutadania de Florida CES.


Glossari de termes de la filosofia cartesiana elaborat pel Seminari de Filosofia i Ciutadania de Florida CES




RENÉ DESCARTES: UN VIATGER PEL MÓN

A Pitàgores deguem la denominació de "filòsofs" a aquells que als Jocs més que guanyar diners comerciant a les portes de l'estadi, o competir per guanyar l'admiració, restaven observant l'espectacle ... Descartes n'és un bon testimoni d'aquesta actitud front al món de la qual deixa testimoni al seu Discurs del mètode, l'obra que ens ocuparà durant aquest trimestre, a l'afirmar desprès d'un repàs minuciós per les disciplines estudiades poesia, teologia, matemàtiques, història, filosofia ...

"Por ello, tan pronto como la edad me permitió salir de la sujeción de mis preceptores, abandoné por entero el estudio de las letras. Y resuelto a no buscar otra ciencia sino la que pudiera encontrar en mí mismo o bien en el gran libro del mundo, empleé el resto de mi juventud en viajar, en ver cortes y ejércitosm, en frecuentar gentes de diversos temperamentos y condiciones, en recoger diversas experiencias, en probarme a mí mismo en las circunstancias que la fortuna me deparaba, y en todas partes hacer tal reflexión sobre las cosas que se me presentaban que pudiera obtener algún provecho de ellas. Pues me parecía que podía encontrar mucha más verdad en los razonamientos que cada uno hace en lo tocante a los asuntos que le interesan, y cuyo resultado le debe castigar poco después si ha juzgado mal, que en los que hace un hombre de letras en su despacho, en lo tocante a especulaciones que no producen efecto alguno y que no le reportan otra consecuencia, sino que tal vez aumentará tanto más la vanidad cuanto más alejadas estén del sentido común, puesto que habrá debido emplear más ingenio y artificio en procurar hacerlas verosímiles-  " (Part I, D.M

Per conèixer més d'aquesta gran personalitat, la seua vida i importància en la història, consulta aquest material i anota al teu quadern les dades més significatives:


Visita també:
  1. La presentació titulada El Discurso del método (vida i obra del filòsof)
  2. Filósofos en la radio
  3. Descartes
  4. Sobre Descartes i Cristina de Suècia en DIARIO DE A BORDO.
  5. Los huesos de Descartes. Cap, 1. El hombre que murió

REPASEM A ARISTÒTIL

L'ètica aristotèlica té com objecte d'estudi el comportament humà, un comportament que busca sempre un fi, en aquest cas, la felicitat. Ara bé, què és la felicitat? No és acumular riqueses, igual que tampoc ho és res que no siga un fi en si mateix. La felicitat és allò propi de l'home, allò que el distingeix com a tal, açò és, l'excel·lent execució de la racionalitat, èsser per tant una persona virtuosa. Eixa virtut dianoètica, l'activitat contemplativa -diu l'estargita-, sols és possible dintre de l'Estat. L'ètica aristotèlica està per tant subordinada a la política.
Ací teniu uns videos que us ajudaran a repasar un dels temes fonamentals d'Aristòtil, l'ètica i la política. 



Sabem ja que Aristòtil fou deixeble de Plató, de qui accepta alguns aspectes però a qui li'n qüestionà molts altres. Ací tenim una explicació referida a la relació entre la filosofia dels dos pensadors grecs més influents. 

Puja

ir arriba

Visita altres entrades

Visita altres post