FILOSOF-ART

Canviem d'avaluació, canviem d'autor i de període. Ara ens ocuparà el pensament i l'obra de René Descartes durant uns mesos. Començarem per conéixer-lo un poc per a desprès endinsar-nos en el període i els seus antecedents, una forma de comprendre millor la seua trascendència històrica.

Ací vos deixe els materials fonamentals que utilitzarem:

Apunts elaborats pel Seminari de Filosofia i Ciutadania de Florida CES.

El Pròleg B de la Crítica de la Raó Pura (B VII- B XXXVII) és l'obra escollida per a la lectura i comentari de la Filosofia de Kant en la Universitat de València. Ací teniu el text del pensador de Koeningsberg. Clica en TORRE DE BABEL i el tindràs al teu abast en la traducció del prof. García Morente.

(Paris 1908-1986)

El curs 2012-2013 entraran al temari de l'assignatura uns altres autors tal i com va decidir la Comissió per la Reforma de les PAU's.  Aristòtil, Tomàs d'Aquino, José Ortega y Gasset i per primera vegada, s'incorpora a l'assignatura el pensament filosòfic d'una dona i no una qualsevol, sinó una de les grans pensadores feministes de la història, a saber: Simone de Beauvoir. Ahir mateixa, el dia del 80 aniversari de la II República espanyola, fou el 25 aniversari de la seua mort en Paris.

Per aquest doble motiu iniciem avui el repertori d'una sèrie d'entrades a les que anirem presentant la figura i l'obra d'una de les dones més controvertides del panorama intel·lectual, polític i filosòfic del segle XX, una revolucionària en tota regla que va nàixer a Paris al si d'una família catòlica de la burgesia francesa al gener de 1908 i que en virtut de la seua vida i el seu pensament arrossegà amb molts tabús i prejudicis de la condició femenina més tradicional i proclamà als quatre vents que "la dona no naix, es fa", incitant d'aquesta mena a les dones de tot el món a transformar-se a si mateixes i amb elles al món.

Quan era molt jove, als 20 anys, conegué a Sartre del que no es va separar mai, intel.lectualment i afectiva. Ell  digué d'ella:

"Yo quería afirmar mi libertad ante las mujeres, lo cual era cómico, porque era yo el que corría detrás de ellas. Un buen día quedé atrapado. El Castor aceptó esa libertad y se la quedó para sí".