FILOSOF-ART

La mort de Sòcrates, de David

 L'origen del nihilisme jau per a Nietzsche al pensament de Sòcrates i Plató. Aquesta negació es mostra clarament al propi mite de la caverna, en l'oposició, carregada de valoracions en la nostra cultura entre la foscor de la cova i la llum de l'exterior. La particularitat de les coses sensibles, la seua multiplicitat, dinamicitat, individualitat, el seu caràcter inaprehensible, fugaç i caòtic es valorat com a negatiu per incomprensible, per insuportable per a alguns humans i es proposa un duplicat perfecte, eterne, estàtic, ordrenat en una jerarquia d'entitats abstractes, un món trascendent, el món de les Idees, que done sentit a la realitat viscuda pels humans. Així doncs, l'idealisme, el cult a la raó i al concepte front a les experiències viscudes, la valoració de la filosofia i la ciència front a l'art, l'ànima front al cos són interpretades per a Nietzsche com una pèrdua, com una farsa, que amaga la natura real del món i de la nostra pròpia existència, a l'inventar una closca artificial que ens oculta la nostra feblesa, la nostra naturalesa finita i mortal com la de qualsevol altre èsser viu, la carència d'un sentit més enllà del propi viure. La pròpia mort de Sòcrates tan idealitzada en Occident, convertit el filòsof que nega la vida i elegeix la mort, en heroi, seria una mostra per a Nietzsche dels valors d'allò bo fixats pels dèbils, pels "més", per aquell que no poden suportar el fluir constant de la vida, el seu caos i desordre.

Aquest moviment intel.lectual de l'idealisme i el racionalisme, iniciats per Sòcrates i Plató transita al llarg de la història gràcies al cristianisme, la pròpia figura de Kant i el pensament il.lustrat i fins i tot el gregarisme que es manifesta al moviment obrer i a les ideologies socialistes i comunistes, molt combatents durant el s.XIX. Totes elles també somnien amb un món més enllà, amb una realitat idílica -la societat comunista, un món sense explotació i en pau-, un ideal que ajude a la classe obrera a viure i suportar les seues míseres condicions materials de vida. Així doncs, totes les ideologies d'alliberament, les utopies no series més que manifestacions d'aquest impuls nihilista.

Un bon esquema de Caty Rojas en El buho esquivo que pot ajudar a comprendre aquestes altres fases del nihilisme. Tampoc deixeu de visitar les entrades d'aquest web relatives a la Crítica a Plató i al Cristianisme.

Com Marx i Freud, també Nietzsche practicava la filosofia de la sospita. Va desbudellar els origens de la cultura occidental mitjançant la genealogia. Amb aquesta metodologia i des dels seus estudis sobre la literatura i la cultura helèniques més antigues, Nietzsche va descobrir la fractura que el pensament de Sòcrates i el seu deixeble Plató va produir a la concepció del món i de la vida que s'expressava amb tota la radicalitat en la tragèdia grega, i suposen el punt d'inflexió nefast i originari del nihilisme. Per nihilisme inicialment cal entendre la noció de negació absoluta. Aquest és el seu significat literal, doncs el terme llatí "nihil" significa "no-res". No obstant això, el sentit que adopta aquest terme al pensament nietzscheà és més complexe. En primer lloc, el pensador l'utilitza a l'hora de fer el diagnòstic de la cultura occidental des dels seus orígens al segle V a. C i de la mà del pensament socràtic-platònic. Així doncs, el "nihilisme" equival a la desvalorització d'uns determinats valors sobre els quals s'ha creat la cultura de la qual es senten tant orgullosos els europeus, uns valors que hi existeixen en l'Antiga Grècia i que eren del tot diferents i que s'expressaven en la tragèdia. En El naixement de la tragèdia en l'esperit de la música (1872, un jove Nietzsche, enlluernat per la figura de R.Wagner a qui dedica l'obra i per la del filòsof Arthur Schopenhauer preten dur al cim a la cultura alemanya, revitalitzar-la, recobrant aquell moment perdut on el cor cantava a la vida, on les misèries es fundien amb les alegries i on el dolor s'amalgama amb el plaer i la risa. A les acaballes del XIX, l'òpera wagneriana era per a Nietzsche la manifestació artística per excel.lència en la que rau el sentit profund de la vida, com ho testimonien les últimes paraules de Nietzsche en el pròleg a Richard Wagner, escrit per a aquesta obra: "A esos hombres serios sírvales (esta obra) para enseñarles que yo estoy convencido de que el arte es la tarea suprema y la actividad propiamente metafísica de esta vida,en el sentido del hombre a quien quiero que quede dedicado aquí este escrito, como a mi sublime precursor en esta vía."

Com que el teatre grec està molt lluny de nosaltres i més el seu significat cultural, els valors que hi estaven sota, vos aconselle que empreu uns minuts en veure aquesta sèrie d'animació que ens explica l'origen del teatre, les festes de Dionisos, el paper del cor, la noció de la catharsis. Resultarà important per comprendre el naixement del nihilisme i per tant, cal prendre algunes notes.