Mas la verdad es, creo yo, lo siguiente: la ciudad en que estén menos ansiosos por ser gobernantes quienes hayan de serlo, ésa ha de ser forzosamente la que viva mejor y con menos disensiones que ninguna; y la que tenga otra clase de gobernantes, de modo distinto.República VII
No es la inferioridad de las mujeres lo que ha determinado su inferioridad histórica, sino que ha sido su insignificancia histórica lo que las ha destinado a la inferioridad. El segundo sexo.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 15/11/170
comentarios
Una presentació atípica del professor Palomar sobre el pensament del nostre filòsof.
Aquestes són algunes presentacions útils per estudiar a Descartes i la seua filosofia. Els nostres agraïments a les seues autores: Concepción Pérez, Marga Fernández, Anna Sarsanedas i Ana Rosa Moya, respectivament. I també amb la nostra aportació encara incompleta.
La nostra presentació ... Si vols navegar a través dels links entra ací.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 15/10/170
comentarios
El mite de la caverna en versió digital. Les noves tecnologies faciliten l'accés a la lectura però no han de substituir-la. Ací un clar exemple de com és possible usar-les sense perjudici del text platònic.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 14/10/170
comentarios
SPARKOL ens ofereix noves possibilitats per crear materials tant mestres com estudiants. Un exemple fantàstic que no sols depen d'una bona i intuïtiva ferramenta, sinó de moltes coneixements previs. Aprenem la lliçò!!
Una nova aportació en video per repassar el pensament presocràtic. Recordeu que cal acumular coneixements i no simplement "passar" per ells i que no deixe saber en nosaltres.
La il.lustració atenesa enfocà la reflexió filosòfica cap als problemes relacionats a la vida en comunitat. Dos són els grans exponents i de gran importància per a la gestació del pensament de Plató: els sofistes i Sòcrates.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 7/12/160
comentarios
Arbre del saber
Estem endinsant-nos al pensament cartesià. Ja en sabem de la seua actitud crítica contra el saber de la tradició escolàstica en la qual havia estat educat a la Flèche que ens recorda al paràgraf 6 de la Part I del Discurs del mètode, del seu tarannà inquiet i curiós que el portava a les biblioteques a estudiar pel seu compte ciències ocultes com la alquímia, l'òptica, la química, l'astrologia. També en sabem de les seues pors, de les seues cauteles, d'eixe equilibri difícil, quan no impossible, entre voler transformar el saber i no despertar els recels de les autoritats eclesiàstiques, que veien disminuir el seu poder espiritual, intel·lectual i polític des del segle XVI en bona part de l'Europa continental i de les illes britàniques.
Mireu el següent fragment de la pel.lícula Cartesio de Roberto Rossellini, un dels grans mestres del cinema italià que va dedicar gran part de la seua obra cinematogràfica a recrear la vida i pensament de grans filòsofs com Sòcrates, Descartes o Pascal. En aquesta escena, Descartes explica el seu projecte a un clergat. Fixeu-vos al que diu i quina és la resposta dels membres de l'esglèsia.
Una de les idees més innovadores del pensament cartesià fou precisament la seua nova concepció del saber i de la pròpia filosofia. Descartes entèn que el saber ha de ser vertader per a ser útil en la vida, doncs té un concepció pragmàtica que no especulativa del coneixement, d'acord amb els plantejaments de Francis Bacon al Novum Organum, escrit en 1620.
Sembla ser que aquesta idea li vingué a través de 3 somnis quan estava a l'èxercit en Alemanya. Aquest fragment reprodueix aquest passatge:
Vos propose que feu algunes recerques sobre aquesta nova concepció del saber, tot i utilitzant els vostres apunts, la presentació de diapositives Descartes. El Discurso del método i aquestos fragments de les Regles per a la direcció de l'esperit i de l'obra Els principis de la filosofia de Descartes publicada en 1647 i que eren uns escrits preparats per a l'ensenyament, alguna cosa així com els apunts del propi Descartes. La part final de l'escena presenta els pensaments de Descartes sobre la filosofia, el mètode matemàtic i la seua aplicació.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 1/3/160
comentarios
Dubtar és la nova actitud del científic, del pensador en la Modernitat; és la del crític, el que qüestiona les veritats establertes, el que no accepta l'autoritat intel·lectual de ningú. Una manera de ser i actuar molesta sobre tot per al status quo i per als seus defensors, incòmoda per als temerosos perquè els posa davant l'espill de la seua mediocritat.
Descartes és un dels prototipus de pensador crític, capaç de fer del dubte un mètode de recerca i investigació. Els seus arguments el posen al fin de l'abisme del solipsisme, sense restar amb més evidència que la de que és un ser pensant. Serà aquest el final del projecte cartesià del saber?
Ací vos deixem uns quants recursos sobre el dubte metòdic que pensem vos ajudaran a comprendre la importància d'aquesta innovadora estratègia de pensament d'un esperit lliure que busca la veritat i a punt està de perdre-la.
UN FRAGMENT DE CARTESIO DE ROBERTO ROSSELLINI
LA MEDITACIÓ METAFÍSICA PRIMERA I ELS ARGUMENTS DEL DUBTE EN BOCA DE DESCARTES.