FILOSOF-ART

Arbre del saber

Estem endinsant-nos al pensament cartesià. Ja en sabem de la seua actitud crítica contra el saber de la tradició escolàstica en la qual havia estat educat a la Flèche que ens recorda al paràgraf 6 de la Part I del Discurs del mètode,  del seu tarannà inquiet i curiós que el portava a les biblioteques a estudiar pel seu compte ciències ocultes com la alquímia, l'òptica, la química, l'astrologia. També en sabem de les seues pors, de les seues cauteles, d'eixe equilibri difícil, quan no impossible, entre voler transformar el saber i no despertar els recels de les autoritats eclesiàstiques, que veien disminuir el seu poder espiritual, intel·lectual i polític des del segle XVI en bona part de l'Europa continental i de les illes britàniques.

Mireu el següent fragment de la pel.lícula Cartesio de Roberto Rossellini, un dels grans mestres del cinema italià que va dedicar gran part de la seua obra cinematogràfica a recrear la vida i pensament de grans filòsofs com Sòcrates, Descartes o Pascal.  En aquesta escena, Descartes explica el seu projecte a un clergat. Fixeu-vos al que diu i quina és la resposta dels membres de l'esglèsia.

Una de les idees més innovadores del pensament cartesià fou precisament la seua nova concepció del saber i de la pròpia filosofia.  Descartes entèn que el saber ha de ser vertader per a ser útil en la vida, doncs té un concepció pragmàtica que no especulativa del coneixement, d'acord amb els plantejaments de Francis Bacon al Novum Organum, escrit en 1620.

Sembla ser que aquesta idea li vingué a través de 3 somnis quan estava a l'èxercit en Alemanya.  Aquest fragment reprodueix aquest passatge:

Vos propose que feu algunes recerques sobre aquesta nova concepció del saber, tot i utilitzant els vostres apunts, la presentació de diapositives Descartes. El Discurso del método i aquestos fragments de les Regles per a la direcció de l'esperit i de l'obra Els principis de la filosofia de Descartes publicada en 1647 i que eren uns escrits preparats per a l'ensenyament, alguna cosa així com els apunts del propi Descartes.

La part final de l'escena presenta els pensaments de Descartes sobre la filosofia, el mètode matemàtic i la seua aplicació.