FILOSOF-ART

És ben clar que el terme "nihilisme" és utilitzat per Nietzsche en un sentit crític per descalificar a la cultura occidental iniciada al s.V a.C que ha donat una prioritat al concepte, a l'idealisme, a la raó front al valor de la vida, que representa la figura de Dionisos a la tragèdia. Aquest nihilisme passiu, negador de la vida, no és la única forma de nihilisme. Tanmateix, Nietzsche tematitza altres formes de nihilisme i ell mateix, el seu pensament és també una forma de nihilisme però actiu, que va més enllà de la pura reacció, de la crítica destructiva que estarà representada en el procés de transformació de l'´ésser humà pel lleó i que suposarà la creació d'uns nous valors des de la subversió dels actuals, la transvaloració de tots els valors d'Occident. Aquest darrer moment en la metamorfosi antropològica propugnada per Nietzsche es correspon a un home nou, l'Übermensch.

Aquesta proposta antropològica del Superhome ha estat un dels conceptes més innovadors però també polèmics de la història del pensament. ¿Es el Superhome el prototipus de la "raça ària" que legitima el genocidi nazi? ¿Es la filosofia nietzscheana, font d'inspiració del nazisme alemany? Centra l'atenció a la noció de voluntat de poder i a la interpretació del prof. Feinman de Nietzsche como un protonazi.

Una de les figures més influents al pensament de Nietzsche és, sense cap dubte, Arthur Schopenhauer. Aquest filòsof alemany (1788-1860)és un pensador metafísic, que va identificar la realitat amb una força irracional, còsmica i material que domina a tots els èssers que l'habiten. Aquesta força actua com un destí, com una voluntat de la que depen tot, siga el naixement de una planta o la generació i corrupció de un ésser humà. Les vies per superar aquesta atracció fatal de la voluntat són la mort, l'ascetisme o el nirvana oriental i l'art, la contemplació estètica desinteressada, les tres permetrien a l'home superar el pessimisme més negatiu i acostar-lo cap a la voluntat lliure i original.

Per ampliar un miqueta:
Visita el Web Arthur Schopenhauer

Tampoc deixes de veure les produccions de Tranquilo TV conduïdes pel professor Fernando Savater per a la televisió argentina.



Interessant la concepció de la música com a llenguatge que representa la voluntat, la vida i que troba continuïtat en el pensament del jove Nietzsche en l'etapa de Sobre veritat i mentida en sentit extramoral de 1873. També la dualitat del cos, la insatisfacció, el patiment i les vies de superació.



Al tercer vídeo, presenta Savater les influències exercides pel pensament schopenhauerià, especialment en relació a la psicoanàlisi de Freud. Aquest és un element secundari, però que també hi està present a Sobre veritat i mentida de Nietzsche, la idea de la consciència com a falsejadora de l'existència humana, que ens ha representat a nosaltres mateixos d'una forma enganyosa i parcial, que s'ha mostrat com a la depositària del domini sobre els impulsos més profunds i irracionals que subjauen a l'ésser humà. No altre és el sentit d'aquestes paraules al primer pàrraf d'aquesta obra: "Aquélla arrojó lejos la llave. ¡Ay de la funesta curiosidad que pudiera mirar hacia fuera a través de la rendija desde el cuarto de la conciencia y vislumbrase que el hombre descansa sobre la crueldad, la codicia, la insaciabilidad y el crimen, en la indiferencia de su ignorancia, del mismo modo que cabalga en sus sueños sobre el lomo de un tigre! ". Segurament aquestes sorprenents declaracions de Nietzsche que anticipen la psicoanàlisi, són producte de la lectura de Schopenhauer.