Mas la verdad es, creo yo, lo siguiente: la ciudad en que estén menos ansiosos por ser gobernantes quienes hayan de serlo, ésa ha de ser forzosamente la que viva mejor y con menos disensiones que ninguna; y la que tenga otra clase de gobernantes, de modo distinto.República VII
No es la inferioridad de las mujeres lo que ha determinado su inferioridad histórica, sino que ha sido su insignificancia histórica lo que las ha destinado a la inferioridad. El segundo sexo.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 17/11/170
comentarios
Estem treballant ja a Descartes i per situar la seua obra i el seu pensament és precís tenir algunes pinzellades que el puguen posar al context, sols així serem capaços de comprendre les seues idees i valorar la seua transcendència en la història de la cultura i el pensament occidental del que formem part. Hem comentat ja en vàries ocasions que encara que explícitament a la part II del Discurs s'esforce per negar que el que es proposa siga una reforma acadèmica o política, el que és ben cert és que el missatge d'aquest breu pròleg que resumia de manera accessible les seues propostes filosòfiques, fou revolucionari. Es precís, doncs, conèixer el rerefons del pensament cartesià per comprendre la seua vàlua.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 14/11/170
comentarios
A Pitàgores deguem la denominació de "filòsofs" a aquells que als Jocs més que guanyar diners comerciant a les portes de l'estadi, o competir per guanyar l'admiració, restaven observant l'espectacle ... Descartes n'és un bon testimoni d'aquesta actitud front al món de la qual deixa testimoni al seu Discurs del mètode, l'obra que ens ocuparà durant aquest trimestre, a l'afirmar desprès d'un repàs minuciós per les disciplines estudiades poesia, teologia, matemàtiques, història, filosofia ...
"Por ello, tan pronto como la edad me permitió salir de la sujeción de mis preceptores, abandoné por entero el estudio de las letras. Y resuelto a no buscar otra ciencia sino la que pudiera encontrar en mí mismo o bien en el gran libro del mundo, empleé el resto de mi juventud en viajar, en ver cortes y ejércitosm, en frecuentar gentes de diversos temperamentos y condiciones, en recoger diversas experiencias, en probarme a mí mismo en las circunstancias que la fortuna me deparaba, y en todas partes hacer tal reflexión sobre las cosas que se me presentaban que pudiera obtener algún provecho de ellas. Pues me parecía que podía encontrar mucha más verdad en los razonamientos que cada uno hace en lo tocante a los asuntos que le interesan, y cuyo resultado le debe castigar poco después si ha juzgado mal, que en los que hace un hombre de letras en su despacho, en lo tocante a especulaciones que no producen efecto alguno y que no le reportan otra consecuencia, sino que tal vez aumentará tanto más la vanidad cuanto más alejadas estén del sentido común, puesto que habrá debido emplear más ingenio y artificio en procurar hacerlas verosímiles- " (Part I, D.M)
Per conèixer més d'aquesta gran personalitat, la seua vida i importància en la història, consulta aquest material i anota al teu quadern les dades més significatives:
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 14/12/150
comentarios
Molt s'ha escrit de les cauteles i temors de Descartes al respecte de la divulgació del seu pensament. Aquestes són paleses als seus escrits en multitud d'ocasions de les quals destacaré algunes al Discurs del mètode, doncs és l'obra que hem de llegir i comentar a hores d'ara.
En la primera part, fent repassada del seu propòsit amb aquest pròleg, afirma el francès:
"Mi intención no es, pues, enseñar aquí el método que cada uno debe seguir para conducir bien su razón, sino sólo mostrar de qué manera he procurado conducir la mia".
Més endavant, a la part segona, desprès de comparar la reforma necessària del coneixement amb la de les vivendes d'una ciutat, s'esforça per aclarir els límits del seu intent, desmarcant-se d'interessos polítics:
"Es por esto por lo que yo no sabría dar mi aprobación a esos temperamentos en efervescencia e inquietos, que no estando llamados ni por nacimiento ni por su fortuna al manejo de los asuntos públicos, no dejan de hacer siempre, en idea, alguna nueva reforma. Y si yo pensase que hay la menor cosa en este escrito por la que de mí se pueda sospechar esta locura, mucho me arrepentiría de que fuese publicado".
Finalment, en 1634 Descartes ja tenia escrit El Món, el tractat que contenia el resultat de les seues investigacions científiques desenvolupades durant la estada en Holanda en òptica, química, física, astronomia, biologia, embriologia, magnetisme, ... Estava a punt de ser un regal de Nadals per al pare Mersenne, company seu en la Flèche i còmplice de les seues inquietuds en el locutori del Convent dels Mínims prop de Paris. Descartes espera tenir notícies de l'obra de Galileu per posar punt i final a la seua, quan les noves des d'Itàlia foren ben diferents: Galileu havia estat arrestat i encausat pel Tribunal del Sant Ofici el 22 de juny de 1633 i havia hagut d'abjurar de la teoria copernicana per salvar la vida, restant confinat de por vida a casa seua sota vigilància. Els casos de Bruno, Vanini i Campanella segurament sobtarien el filòsof. Descartes era creient però també estava convençut de la veritat del copernicanisme. Com resoldre aquesta contradicció? Descartes va decidir no publicar la seua obra fins a desprès de la seua mort. Quan al 1637 publica el Discurs del mètode recorda aquestos esdeveniments així:
"Hace ya tres años que llegué al término del tratado en donde están todas esas cosas, y empezaba a revisarlo para entregarlo a la imprenta, cuando supe que unas personas a quienes profeso deferencia y cuya autoridad no es menos poderosa sobre mis acciones que mi propia razón sobre mis pensamientos, habían reprobado una opinión de física, publicada poco antes por otro (41); no quiero decir que yo fuera de esa opinión, sino sólo que nada había notado en ella, antes de verla así censurada, que me pareciese perjudicial ni para la religión ni para el Estado, y, por tanto, nada que me hubiese impedido escribirla, de habérmela persuadido la razón. Esto me hizo temer no fuera haber alguna también entre las mías, en la que me hubiese engañado, no obstante el muy gran cuidado que siempre he tenido de no admitir en mi creencia ninguna opinión nueva, que no esté fundada en certísimas demostraciones, y de no escribir ninguna que pudiere venir en menoscabo de alguien. Y esto fue bastante a mudar la resolución que había tomado de publicar aquel tratado; pues aun cuando las razones que me empujaron a tomar antes esa resolución fueron muy fuertes, sin embargo, mi inclinación natural, que me ha llevado siempre a odiar el oficio de hacer libros, me proporcionó en seguida otras para excusarme. Y tales son esas razones, de una y de otra parte, que no sólo me interesa a mí decirlas aquí, sino que acaso también interese al público conocerlas." (Part VI)