Hª de la Filosofia en Florida Secundària.

LES PORS DE DESCARTES: UNA MIRADA AL CONTEXT

Molt s'ha escrit de les cauteles i temors de Descartes al respecte de la divulgació del seu pensament. Aquestes són paleses als seus escrits en multitud d'ocasions de les quals destacaré algunes al Discurs del mètode, doncs és l'obra que hem de llegir i comentar a hores d'ara.

En la primera part, fent repassada del seu propòsit amb aquest pròleg, afirma el francès: 

"Mi intención no es, pues, enseñar aquí el método que cada uno debe seguir para conducir bien su razón, sino sólo mostrar de qué manera he procurado conducir la mia"

Més endavant, a la part segona, desprès de comparar la reforma necessària del coneixement amb la de les vivendes d'una ciutat, s'esforça per aclarir els límits del seu intent, desmarcant-se d'interessos polítics: 

"Es por esto por lo que yo no sabría dar mi aprobación a esos temperamentos en efervescencia e inquietos, que no estando llamados ni por nacimiento ni por su fortuna al manejo de los asuntos públicos, no dejan de hacer siempre, en idea, al­guna nueva reforma. Y si yo pensase que hay la menor cosa en este escrito por la que de mí se pueda sospechar esta locura, mucho me arrepentiría de que fuese publi­cado"

Finalment, en 1634 Descartes ja tenia escrit El Món, el tractat que contenia el resultat de les seues investigacions científiques desenvolupades durant la estada en Holanda en  òptica, química, física, astronomia, biologia, embriologia, magnetisme, ... Estava a punt de ser un regal de Nadals per al pare Mersenne, company seu en la Flèche i còmplice de les seues inquietuds en el locutori del Convent dels Mínims prop de Paris. Descartes espera tenir notícies de l'obra de Galileu per posar punt i final a la seua, quan les noves des d'Itàlia foren ben diferents: Galileu havia estat arrestat i encausat pel Tribunal del Sant Ofici el 22 de juny de 1633 i havia hagut d'abjurar de la teoria copernicana per salvar la vida, restant confinat de por vida a casa seua sota vigilància. Els casos de Bruno, Vanini i Campanella segurament sobtarien el filòsof. Descartes era creient però també estava convençut de la veritat del copernicanisme. Com resoldre aquesta contradicció? Descartes va decidir no publicar la seua obra fins a desprès de la seua mort. Quan al 1637 publica el Discurs del mètode recorda aquestos esdeveniments així: 

"Hace ya tres años que llegué al término del tratado en donde están todas esas cosas, y empezaba a revisarlo para entregarlo a la imprenta, cuando supe que unas personas a quienes profeso deferencia y cuya autoridad no es menos poderosa sobre mis acciones que mi propia razón sobre mis pensamientos, habían reprobado una opinión de física, publicada poco antes por otro (41); no quiero decir que yo fuera de esa opinión, sino sólo que nada había notado en ella, antes de verla así censurada, que me pareciese perjudicial ni para la religión ni para el Estado, y, por tanto, nada que me hubiese impedido escribirla, de habérmela persuadido la razón. Esto me hizo temer no fuera haber alguna también entre las mías, en la que me hubiese engañado, no obstante el muy gran cuidado que siempre he tenido de no admitir en mi creencia ninguna opinión nueva, que no esté fundada en certísimas demostraciones, y de no escribir ninguna que pudiere venir en menoscabo de alguien. Y esto fue bastante a mudar la resolución que había tomado de publicar aquel tratado; pues aun cuando las razones que me empujaron a tomar antes esa resolución fueron muy fuertes, sin embargo, mi inclinación natural, que me ha llevado siempre a odiar el oficio de hacer libros, me proporcionó en seguida otras para excusarme. Y tales son esas razones, de una y de otra parte, que no sólo me interesa a mí decirlas aquí, sino que acaso también interese al público conocerlas." (Part VI)


Si tens interès en aprofundir sobre les pors i cauteles de Descartes, visita: El filósofo enmascarado en Angelus Novus 

Sobre els grans canvis que es van produir durant el s. XVI en Europa i que són l'antesala de la Modernitat, consulteu: 

  1. El context del pensament cartesià
  2. El vídeo de Filosofia Aquí y ahora, Colón descubre America y Descartes la subjetividad. El humanismo.
  3. Sobre la revolució científica hi ha prou materials en presentacions i vídeos en Rincón de la Ciudadanía, Filosofía y Psicología.


    0 comentarios:

    Publica un comentari a l'entrada

    Puja

    ir arriba

    Visita altres entrades

    Visita altres post