El dia 25 d'abril - aniversari de la Batalla d'Almansa, quina casualitat!, on el borbó Felip V ens llevà els nostres furs i amb ells l'autonomia del poble valencià -, cel.lebrem 2 anys del naixement de FILOSOF-ART. L'objectiu inicial fou simplement dotar a l'assignatura d'una plataforma digital des de la qual posar a l'abast de l'alumnat els múltiples materials audiovisuals i d'altre caire de què disposava sobre Nietzsche. Estava acabant-se el curs i no podíem fer-los servir tots a l'aula. Així doncs, FILOSOF-ART va nàixer com un repositori de materials per facilitar l'aprenentatge de la Història de la Filosofia a l'alumnat amb l'acompanyament de l'art, gens aliè a l'aventura del pensament en Occident i nogensmenys, al pensament nietzscheà que entèn la pròpia vida com una obra d'art,
L'experiència d'aquells dos mesos fou suficient per adonar-me'n del potencial dels edublocs i decidir d'integrar-los el curs següent, el 2009-10, com el recurs fonamental per a l'aprenentatge-ensenyament, avaluació i comunicació entre el mestre i l'alumnat d'una disciplina gens senzilla i moltes vegades marginal i marginada com és la Història de la Filosofia. Traure un poc de l'ostracisme i el descrèdit a la filosofia i al pensament havia de ser més fàcil tot i utilitzant eines que són més pròximes al nostre alumnat que no les del paper i el llapis.
I així al curs 2009-2010 el bloc deixà de ser un bloc de professor, per iniciar l'aventura de l'acoblament entre l'assignatura i FILOSOF-ART, entès ara com un planetari de blocs de l'alumnat, conduïts des de les entrades del bloc principal i on l'alumnat desenvolupa tota mena d'activitats que intenten explotar els avantatges de les ferramentes web 2.0 per ensenyar i aprendre cooperativament o individual les destresses específiques de l'assignatura en el curs terminal de segon i tota mena de competències generals del batxillerat, tant importants o més que les primeres i que bàsicament resumim en un principi rector: ètica i estètica.
El treball ha estat molt intens durant aquestos dos anys. En alguns moments dur i esgotador, tant per a l'alumnat com per a mi. La pujada era costeruda -ja ens ho va avisar el savi Plató!-, però ens esperaven i ens esperen mil i una noves experiències d'aprenentatge i de coneixement que compartir. Les que ja hi tenim ens nodriran per sempre i les que ens esperen són l'alè estimulant que ens anima a seguir explorant per i amb ells i elles cada dia.
Gràcies a tots els mestres i alumnes d'altres centres per ser una font inabastable de recursos, idees, ferramentes. Un estímul permanent i una ajuda incondicional.
Gràcies a tots aquells i aquelles persones que als seus blocs ens han ensenyat a millorar els nostres, a implementar nous elements, a personalitzar-los desinteressadament. Un record especial a Rosa de El Escaparate, els consells i solucions de la qual tirarem a faltar en la blogosfera.
Gràcies als blocs que ens han mostrat les ferramentes web 2.0, que ens han suggerit com usar-les i han posat en contacte al professorat, facilitant que la distància no fos un problema per aprendre junts.
Gràcies als meus companys i companyes per estar ací, per encoratjar-me i encoratjar-se en el repte diari que suposa la convivència a les aules de Secundària i sobre tot, a Empar Gallego i a Merche Sánchez, per ser el meu equip de treball i de vida.
I gràcies a tots els i les alumnes que s'han deixat contagiar per la màgia dels blocs amb mi durant aquestos 2 cursos per donar-me aquesta oportunitat de vida i aquesta vida plena d'oportunitats.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
I així al curs 2009-2010 el bloc deixà de ser un bloc de professor, per iniciar l'aventura de l'acoblament entre l'assignatura i FILOSOF-ART, entès ara com un planetari de blocs de l'alumnat, conduïts des de les entrades del bloc principal i on l'alumnat desenvolupa tota mena d'activitats que intenten explotar els avantatges de les ferramentes web 2.0 per ensenyar i aprendre cooperativament o individual les destresses específiques de l'assignatura en el curs terminal de segon i tota mena de competències generals del batxillerat, tant importants o més que les primeres i que bàsicament resumim en un principi rector: ètica i estètica.
El treball ha estat molt intens durant aquestos dos anys. En alguns moments dur i esgotador, tant per a l'alumnat com per a mi. La pujada era costeruda -ja ens ho va avisar el savi Plató!-, però ens esperaven i ens esperen mil i una noves experiències d'aprenentatge i de coneixement que compartir. Les que ja hi tenim ens nodriran per sempre i les que ens esperen són l'alè estimulant que ens anima a seguir explorant per i amb ells i elles cada dia.
Gràcies a tots els mestres i alumnes d'altres centres per ser una font inabastable de recursos, idees, ferramentes. Un estímul permanent i una ajuda incondicional.
Gràcies a tots aquells i aquelles persones que als seus blocs ens han ensenyat a millorar els nostres, a implementar nous elements, a personalitzar-los desinteressadament. Un record especial a Rosa de El Escaparate, els consells i solucions de la qual tirarem a faltar en la blogosfera.
Gràcies als blocs que ens han mostrat les ferramentes web 2.0, que ens han suggerit com usar-les i han posat en contacte al professorat, facilitant que la distància no fos un problema per aprendre junts.
Gràcies als meus companys i companyes per estar ací, per encoratjar-me i encoratjar-se en el repte diari que suposa la convivència a les aules de Secundària i sobre tot, a Empar Gallego i a Merche Sánchez, per ser el meu equip de treball i de vida.
I gràcies a tots els i les alumnes que s'han deixat contagiar per la màgia dels blocs amb mi durant aquestos 2 cursos per donar-me aquesta oportunitat de vida i aquesta vida plena d'oportunitats.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
