FILOSOF-ART

Com recordareu, aquest breu article del jove Nietzsche va ser escrit en 1873 en una època en què el pensador està molt influenciat pel pensament de Schopenhauer i l'obra de Wagner, però també és clar que el pensament de Darwin està present en la fantàstica faula amb la qual s'inicia "Sobre veritat i mentida ..." i en general, als tres primers paràgrafs on Nietzsche afirma: "L'intelecte com a mitjà de conservació de l'individu, desenvolupa les seues forces capitals en la ficció; perquè aquesta és mitjà al qual es conserven els individus més dèbils i menys robustos, com aquells als que ha estat denegat menar una lluita per l'existència amb banyes o amb l'esmolada dentadura dels animals carnissers.".

(Jean_Leon Gerome, Pollice verso, 1824-1904)

Als &1 a 3 es desenvolupa la crítica a la noció occidental de coneixement que queda expressada al concepte de Schiller d'Història Universal, per desemmascarar que la intel.ligència, la raó és el recurs natural del que disposen els animals més dèbils de la Natura i que no obstant això aconsegueixen sobreviure -malgrat la debilitat física- gràcies a les arts de la ficció, de l'engany. Les manifestacions de la mentida, que "arriba al súmmum: ací l'engany, la llagoteria, la mentida i el frau, la difamació, l'escenificació, la vida d'esplendors manllevats, el fet d'anar disfressat, la convenció encobridora, la representació teatral davant dels altres i d'un mateix, en poques paraules, el continu borinoteig al voltant de la flama de la vanitat és la norma i la llei, tant que no hi ha res més inconcebible que la manera en què es pogué introduir entre els humans un impuls sincer i pur vers a la veritat.". L'engany més destacable és el relatiu a la pròpia existència humana, construida en la Modernitat des de l'antropocentrisme, com si la Natura culminara en nosaltres, com si la Raó es projectara en la Història i fós la garantia del progrés de la Humanitat bé siga en termes dels ideals il.llustrats de la Revolució Francesa al XVIII, bé siga en la forma de les societat socialistes del XIX. En ambdós casos, el que dona sentit a l'acció humana està més enllà. Una continuació del cristianisme i els seus valors fonamentals fins i tot al si del marxisme ateu. Res ha canviat.
Nietzsche oposa a aquest orgull antropocentrista i logocèntric, la finitut de la vida human, l'esterilitat i insignificància del nostre devenir. Ridiculitza aquest "pathos", aquest sentiment de superioritat propi de tots els èssers, a l'afirmar que també la mosca i l'obrer, el tenen com el filòsof, "el més orgullós dels humans". Per debilitat i per necessitat d'amagar-la, tots necessitem glorificar-nos, situar-nos al cim, sentir-se algú important. Però és sols un sentiment, no la nostra autèntica naturalesa.

Per ampliar sobre la noció de coneixement i la seua crítica, veure document A. Sobre l'antropocentrisme veure document B.