Hª de la Filosofia en Florida Secundària.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antropologia. Mostrar tots els missatges

LES GRANS IMATGES DE LA REPÚBLICA: EL SÍMIL I LA CAVERNA.

Cortesia de La lechuza de Minerva de C. Pérez
Un dels moments més assenyats de l'obra La República són aquestos dos llibres. Els símils del sol i de la línia, a més a més de la coneguda al·legoria de la caverna, són peces totes tres essencials al pensament de Plató, si nogensmenys de la literatura i la filosofia universals. Aquesta literatura filosòfica utilitzada per Plató preten aproximar-se més fàcilment a un lector acostumat a escoltar mites i bona poesia. En tot cas, no cal confondre les intencions de Plató: mostrar-nos la seua concepció de l'educació i del coneixement de l'ànima, així com les reflexions metafísiques i polítiques que les acompanyen, molt lluny totes elles de les intencions soterrades a les explicacions mítiques.

Ací vos presente unes excel.lents diapositives on trobareu bellíssimament representats els grans mites platònics.  Es una obra de la companya Concepción Pérez.


ANTROPOLOGIA: EL MITE DEL CARRO ALAT AL FEDRE.

Ja sabem que a la filosofia platònica juga un paper essencial l'educació de l'ànima i que la seua concepció es troba en pugna amb la sofística que gaudia de tota mena "d'honors i alabances" en la polis d'Atenes, com ens recorda Plató en la República al mite de la caverna.

Per comprendre la concepció de l'educació de Plató com una educació integral de l'ànima, una educació moral de les persones que els ha de convertir en bons ciutadans, haurem d'endinsar-se a la seua Antropologia i la seua Ètica.

La concepció de l'educació es sosté en una doctrina dualista de l'ànima de clara inspiració pitagòrica, que Plató desenvolupa en alguns mites entre els quals destaca en el Fedre el mite del carro alat. En ell ens explica la vida humana com una constant lluita entre forces contràries, representades pels cavalls negre i blanc els quals són conduits no sense un gran esforç i destresa per un expert auriga ...






"El alma es como el conjunto formado por un par de caballos alados y su auriga. En el caso de los dioses, los dos caballos son buenos y de buena raza; en el caso de los mortales, uno de los dos es también así, el otro es lo contrario.
Gracias a sus alas, las almas de los dioses se mueven por la bóveda celeste, y salen a fuera, y se detienen sobre ella, hasta que el movimiento de rotación las vuelva dejar en el mismo punto; durante esa instancia contemplan lo que esta fuera del mundo sensible, lo ente, y ese es su festín y su regalo.
Las almas de los hombres, por la dificultad de conducir el carro (uno de los dos caballos es díscolo), difícilmente logran seguir a las de los dioses; apenas llegan a sacar la cabeza fuera de la bóveda del cielo y ver, más o menos; la que logra ver algo, queda libre de sufrimiento hasta la próxima revolución, porque la presencia de lo ente es el alimento para "lo mejor" del alma; pero, si el alma no ha conseguido ver, sino que, por el contrario, en la lucha ha sido derrotada, pierde las alas y cae a tierra, donde toma posesión de un cuerpo, que, por la virtud del alma, parecerá moverse a si mismo. Si, de todos modos, el alma ha visto alguna vez, no será fijada a un cuerpo animal, sino a un cuerpo humano, y según que haya visto mas o menos, será fijada al cuerpo de quien haya de ser una u otra cosa; la de que haya visto más, será el alma de Un amante de la sabiduría o un cultivador de las Musas o del amor; la segunda será el alma de un gobernante obediente a la ley, y así hasta la octava que será la de un sofista, y la novena, que será la de un tirano.
Al final de una vida, las almas son juzgadas y hasta completar un milenio llevan, bajo tierra o en un lugar del cielo , una vida concorde con los merecimientos de su vida terrena. Transcurrido el milenio, volverán a la superficie de la tierra, pero esta vez cada uno escogerá el tipo de vida que quiere, en qué clase de cuerpo ha de ser plantado; así cada uno elegirá libremente según su propio carácter y su propio valor; puede ser que alguna decida ir a parar a un animal: se le concederá porque esa es su decisión.
Ningún alma recuperará las alas antes de diez mil años, a no ser la que se haya mantenido durante tres generaciones sucesivas en el estado de amante de la sabiduría o de la belleza."
Resumen de Fedro, 245e y ss. de Cibernous

Aquesta teoria antropològica serà la justificació d'una teoria de l'educació, d'una teoria ètica i d'una proposta d'organització de l'Estat d'acord a la naturalesa humana. Aquest vídeo realitzat per un grup d'alumnes ens mostra de manera senzilla totes aquestes qüestions.

























Amb la presentació de la professora Marga Fernández podrem aprofundir ...






Un material audiovisual de Héroes del pensamiento que vos serà molt útil.

L'ESTAT, UNA PERSONA MORAL COM ELS INDIVIDUS



UN CAFE PARA PLATÓN de F. Ubiergo és un himne als desapareguts en Xile i en altres països d'Amèrica del Sud a les dictadures. Aquesta cançó està basada en el cas real de la desaparició d'un company de F. Ubiergo que, com tants i tants innocents, desaparegueren en la dictadura xilena entre 1973 i 1990.

Em resulta preciós i curiós al mateix temps que allà, a la part del món, Plató siga un referent de Justícia i Pau amb majúscules; que quan es vol rendir homenatge a les víctimes de la intransigència, de l'horror, de l'autoritarisme, es recorde el seu nom. Perquè el pensament i la vida de Plató està intrínsecament associada a la JUSTÍCIA: una societat justa, un governant just, un ànima justa ... com la del més just del homes, mort a mans dels mediocres, de la majoria, dels esclaus de la ignorància, dels tirans, del poder. 

Així doncs la nostra reflexió capgira sobre el problema de la JUSTÍCIA, perquè ... com l'enten l'atenès? Era la Justícia en la Grècia clàssica sinònim d'igualtat en drets i oportunitats per als ciutadans?  Aquestos seran alguns dels problemes filosòfics que caldrà abordar en la redacció sota el títol: Antropologia i Política en Plató, que vos propose per al 21 de Novembre. Haureu de presentar al bloc la redacció amb els materials audiovisuals adequats que utilitzareu a l'exposició i amb els quals facilitareu la comprensió del tema als vostres companys i companyes.

Els recursos que podeu fer del propis són entre d'altres:

Per desdramatitzar un poc el començament de l'entrada,  l'altra cara de la vida del més just dels homes: Sòcrates, segons un jove mexicà.




El perspectivisme com a doctrina alternativa al dogmatisme que ha imperat en Occident, suposa des del punt de vista antropològic la reivindicació de la capacitat artística i creadora dels individus, que roman oblidada junt a la naturalesa metafòrica del llenguatge. Així doncs, els éssers humans oblidem, perdem la nostra força interior, per ser ramat, per ser gregaris i mediocres. Renunciem al que som constitutivament: ésser constructors de metàfores per por. Aquesta mateixa actitud és la que jau als humans comuns, als científics i als filòsofs. Ambdos són esclaus dels conceptes, ambdos fugen de l'absurd, del sense sentit del món, del seu caràcter caòtic. No obstant això la ciència i la filosofia han estat imprescindibles per frenar l'impuls creador, per imposar la seua voluntat de poder front a d'altres que es manifesten sobtadament en els mites, en l'art, en els somnis. Han segut les instàncies de la censura, el rebuig, la marginació de l'esfera artística des dels origens i gràcies a les diferents formes de repressió han aconseguit tota la seua lluentor en la història d'Occident. Així es senten amos, senyors quan en realitat són esclaus i a l'inrevés. Així creuen tenir sotmesos, presoners, esclaus -com en la caverna- als que són els homes lliures, els senyors, els homes de les intuicions, els artistes.

Malgrat aquesta crítica, Nietzsche no preten negar la validesa del discurs conceptual, si no desvetllar el seu caràcter igualment metafòric i antropomòrfic que el d'altres usos del llenguatge adès esmentats. Simplement són dues formes alternatives d'usar el llenguatge que comporten dues maneres d'entendre el món i als humans. Una forma fantasmal, abstracta, simplificada, la dels conceptes; altra, exuberant, rica, novedosa, lliure, intuitiva, creadora, innovadora. Ambdues producte de l'intel.lecte. Una que persegueix sobreviure, l'altra que vol viure, gaudir, jugar amb la vida, que vol intentar allò impossible, com Magritte ho persegueix en aquesta pintura, anomenada així Attempting the impossible.

Per aprofundir en la contraposició entre home intuitiu i home racional. Clica a l'enllaç.

Puja

ir arriba

Visita altres entrades

Visita altres post