Mas la verdad es, creo yo, lo siguiente: la ciudad en que estén menos ansiosos por ser gobernantes quienes hayan de serlo, ésa ha de ser forzosamente la que viva mejor y con menos disensiones que ninguna; y la que tenga otra clase de gobernantes, de modo distinto.República VII
No es la inferioridad de las mujeres lo que ha determinado su inferioridad histórica, sino que ha sido su insignificancia histórica lo que las ha destinado a la inferioridad. El segundo sexo.
Publicat per
Ana Estela i Gallach On 26/4/090
comentarios
Naixement de la tragèdia, Arnau Vila, 2007
Com Marx i Freud, també Nietzsche practicava la filosofia de la sospita. Va desbudellar els origens de la cultura occidental mitjançant la genealogia. Amb aquesta metodologia i des dels seus estudis sobre la literatura i la cultura helèniques més antigues, Nietzsche va descobrir la fractura que el pensament de Sòcrates i el seu deixeble Plató va produir a la concepció del món i de la vida que s'expressava amb tota la radicalitat en la tragèdia grega, i suposen el punt d'inflexió nefast i originari del nihilisme. Per nihilisme inicialment cal entendre la noció de negació absoluta. Aquest és el seu significat literal, doncs el terme llatí "nihil" significa "no-res". No obstant això, el sentit que adopta aquest terme al pensament nietzscheà és més complexe. En primer lloc, el pensador l'utilitza a l'hora de fer el diagnòstic de la cultura occidental des dels seus orígens al segle V a. C i de la mà del pensament socràtic-platònic. Així doncs, el "nihilisme" equival a la desvalorització d'uns determinats valors sobre els quals s'ha creat la cultura de la qual es senten tant orgullosos els europeus, uns valors que hi existeixen en l'Antiga Grècia i que eren del tot diferents i que s'expressaven en la tragèdia. En El naixement de la tragèdia en l'esperit de la música (1872, un jove Nietzsche, enlluernat per la figura de R.Wagner a qui dedica l'obra i per la del filòsof Arthur Schopenhauer preten dur al cim a la cultura alemanya, revitalitzar-la, recobrant aquell moment perdut on el cor cantava a la vida, on les misèries es fundien amb les alegries i on el dolor s'amalgama amb el plaer i la risa. A les acaballes del XIX, l'òpera wagneriana era per a Nietzsche la manifestació artística per excel.lència en la que rau el sentit profund de la vida, com ho testimonien les últimes paraules de Nietzsche en el pròleg a Richard Wagner, escrit per a aquesta obra: "A esos hombres serios sírvales (esta obra) para enseñarles que yo estoy convencido de que el arte es la tarea suprema y la actividad propiamente metafísica de esta vida,en el sentido del hombre a quien quiero que quede dedicado aquí este escrito, como a mi sublime precursor en esta vía."
Com que el teatre grec està molt lluny de nosaltres i més el seu significat cultural, els valors que hi estaven sota, vos aconselle que empreu uns minuts en veure aquesta sèrie d'animació que ens explica l'origen del teatre, les festes de Dionisos, el paper del cor, la noció de la catharsis. Resultarà important per comprendre el naixement del nihilisme i per tant, cal prendre algunes notes.
Ja em direu què vos ha semblat.
Ara vos deixe ja. Caldrà aprofundir a les figures de Dionisos i Apolo com a símbols de la cultura grega antiga i com Sòcrates, als ulls de Nietzsche, va iniciar el nihilisme amb el predomini d'allò apolini. ¿Qui era Apolo? ¿Què simbolitzava?
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada