FILOSOF-ART

La mort de Sòcrates, de David

 L'origen del nihilisme jau per a Nietzsche al pensament de Sòcrates i Plató. Aquesta negació es mostra clarament al propi mite de la caverna, en l'oposició, carregada de valoracions en la nostra cultura entre la foscor de la cova i la llum de l'exterior. La particularitat de les coses sensibles, la seua multiplicitat, dinamicitat, individualitat, el seu caràcter inaprehensible, fugaç i caòtic es valorat com a negatiu per incomprensible, per insuportable per a alguns humans i es proposa un duplicat perfecte, eterne, estàtic, ordrenat en una jerarquia d'entitats abstractes, un món trascendent, el món de les Idees, que done sentit a la realitat viscuda pels humans. Així doncs, l'idealisme, el cult a la raó i al concepte front a les experiències viscudes, la valoració de la filosofia i la ciència front a l'art, l'ànima front al cos són interpretades per a Nietzsche com una pèrdua, com una farsa, que amaga la natura real del món i de la nostra pròpia existència, a l'inventar una closca artificial que ens oculta la nostra feblesa, la nostra naturalesa finita i mortal com la de qualsevol altre èsser viu, la carència d'un sentit més enllà del propi viure. La pròpia mort de Sòcrates tan idealitzada en Occident, convertit el filòsof que nega la vida i elegeix la mort, en heroi, seria una mostra per a Nietzsche dels valors d'allò bo fixats pels dèbils, pels "més", per aquell que no poden suportar el fluir constant de la vida, el seu caos i desordre.

Aquest moviment intel.lectual de l'idealisme i el racionalisme, iniciats per Sòcrates i Plató transita al llarg de la història gràcies al cristianisme, la pròpia figura de Kant i el pensament il.lustrat i fins i tot el gregarisme que es manifesta al moviment obrer i a les ideologies socialistes i comunistes, molt combatents durant el s.XIX. Totes elles també somnien amb un món més enllà, amb una realitat idílica -la societat comunista, un món sense explotació i en pau-, un ideal que ajude a la classe obrera a viure i suportar les seues míseres condicions materials de vida. Així doncs, totes les ideologies d'alliberament, les utopies no series més que manifestacions d'aquest impuls nihilista.

Un bon esquema de Caty Rojas en El buho esquivo que pot ajudar a comprendre aquestes altres fases del nihilisme. Tampoc deixeu de visitar les entrades d'aquest web relatives a la Crítica a Plató i al Cristianisme.