FILOSOF-ART

De l'antropocentrisme del nostre llenguatge i dels conceptes, es deriva que no hi ha una sola veritat, sinó que el que els humans anomenen "la veritat", no és més que el producte de la nostra manera de veure el món, de les nostres "formes" espaitemporals d'organitzar l'experiència, de les categories (necessitat, causalitat, etc) amb les que regularitzem, ordrenem les experiències, però que no és la única, ni la vertadera en tant en quant siga la que ens descriga com és la realitat. Entre nosaltres i el món hi ha un abisme. La veritat en singular és impossible. Nietzsche defensa que la veritat són veritats. La veritat s'escriu en plural perquè sols caben aproximacions estètiques que arrepleguen les vivències en la seua singularitat. Com Van Gogh, un contemporani de Nietzsche per cert, en cadascun dels seus autorretrats, que hi són moltíssims, s'esforçava en cada traç en aproximar-se als seus estats anímics, els figurava en colors i pinzellades lliurement, apassionadament. Aquest, esplèndid, s'anomena Self-portrait with Grey Felt Hat de 1887-1888. Es una de les joies del Van Gogh Museum d'Amsterdam.

En el &9 Nietzsche presenta su filosofia positiva, su noció de veritat com a perspectiva de nou amb un fragment enlluernador: "Ja li costa treball reconéixer que l'insecte o l'au perceben un món completament diferent de que percept l'ésser humà, i que la qüestió sobre quina d'ambdues percepcions del món és més correcta, és una pregunta totalment sense sentit, perquè per escatir-la caldria mesurar aplicant ja el criteri de la percepció correcta, ço és, aplicant un criteri inexistent. Tot comptat i debatut, la percepció correcta -això voldria dir l'expressió adequada d'un objecte en el subjecte- em sembla, però, una absurditat plena de contradiccions: perquè entre dues esferes absolutament diferents com el subjecte i l'objecte no hi ha cap causalitat, cap exactitud, cap expressió, sinó a tot estirar un comportament estètic, vull dir, una transferència indicativa, una traducció quequejant a una llengua totalment desconeguda. Per a la qual cosa cal, en tot cas, una esfera intermèdia i una força intermèdia que poetitze amb llibertat i que invente amb llibertat".