L'ètica aristotèlica té com objecte d'estudi el comportament humà, un comportament que busca sempre un fi, en aquest cas, la felicitat. Ara bé, què és la felicitat? No és acumular riqueses, igual que tampoc ho és res que no siga un fi en si mateix. La felicitat és allò propi de l'home, allò que el distingeix com a tal, açò és, l'excel·lent execució de la racionalitat, èsser per tant una persona virtuosa. Eixa virtut dianoètica, l'activitat contemplativa -diu l'estargita-, sols és possible dintre de l'Estat. L'ètica aristotèlica està per tant subordinada a la política.
Ací teniu uns videos que us ajudaran a repasar un dels temes fonamentals d'Aristòtil, l'ètica i la política.
Sabem ja que Aristòtil fou deixeble de Plató, de qui accepta alguns aspectes però a qui li'n qüestionà molts altres. Ací tenim una explicació referida a la relació entre la filosofia dels dos pensadors grecs més influents.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada