Per poder endinsar-se a la lectura dels llibres VI i VII de la República ha estat precís conéixer no sols el context de crisi de la democràcia grega que mou a Plató a dedicar-se a la filosofia, sinó també quina és la tradició filosòfica anterior i contemporània a Plató a partir de la qual ell mateix construeix les seues teories i doctrines, fonamentalment la Teoria de les Idees.
Aquesta reflexió sobre la realitat i el coneixement és fonamental per poder justificar una alternativa política literalment revolucionària, doncs proposava un Estat inexistent al si del món grec i les seues rodalies: un Estat amb un lideratge polític molt fort basat al coneixement, un govern d'una èlit selecta d'homes rectes i incorruptibles, que retornarien l'harmonia social i la felicitat als ciutadans atenesos.
No deuria de ser fàcil convéncer al públic atenés de l'època dels avantatges d'aquest desconegut model d'Estat que suposava l'eliminació radical dels principis democràtics així com del relativisme epistemològic i moral i de l'empirisme polític que sustentava aquest govern que havia dut a l'esplendor a Atenes durant més d'un segle.
Aquesta reflexió sobre la realitat i el coneixement és fonamental per poder justificar una alternativa política literalment revolucionària, doncs proposava un Estat inexistent al si del món grec i les seues rodalies: un Estat amb un lideratge polític molt fort basat al coneixement, un govern d'una èlit selecta d'homes rectes i incorruptibles, que retornarien l'harmonia social i la felicitat als ciutadans atenesos.
No deuria de ser fàcil convéncer al públic atenés de l'època dels avantatges d'aquest desconegut model d'Estat que suposava l'eliminació radical dels principis democràtics així com del relativisme epistemològic i moral i de l'empirisme polític que sustentava aquest govern que havia dut a l'esplendor a Atenes durant més d'un segle.
Per entendre les línies centrals d'aquesta posició política i la teoría metafísica que la sustenta, vos deixe aquesta presentació meua que podeu imprimir. També la podeu veure ací en slideshare.
El projecte polític de Plató i la seua justificación
2 comentarios:
Però, aquest model que plantejava Plató, era un model per a explicar de alguna forma la educació que tindria que rebre una persona per a convertirse en un sabi i poder gobernar incorruptament, aplicant el aprenentatge de tota la seua vida.
Es a dir, este polític era un filòsof, i al haver estat en el nivell màxim de coneixement, la dianoia, era capaç d'aplicar-ho a la seua vida y a la política (mai ensenyant-ho).
Bé, aquest model seria vàlid aplicat a la vida real, referintme a la vida real com al nostre mòn, un m purament perceptiu, un mòn en el que estem lligats de man i peus i que no vehem un altra còsa que lo que la nostra opinió ens indica?
o dit d'un altra manera...el mòdel és vàlid, o simplement es un teòria per a explicar el mòn?
Espere haver formulat ixa pregunta ams prou concissitat.
Parlant d'un altra cosa, si nosaltres, la societat en general sòm els esclaus que mirem les formes deformades de les figures que duen els portadors, i alhora Plató dia que el mòdel que estava plantejant no era per a ell mateix,
Com podem saber que es un mòdel que s'ajusta a la verdadera realitat i no un mòdel que s'ajusta a un altra realitat distorsionada, que està dins de la verdadera realitat? Com podem provar qué plató te raó?
o dit d'un altra forma...Per qué es genera una corrent filosofica a partir de plató (si no es correcte em corregixes) que estudiem ara? Per a qué? Per a entrende el mòn? Però y si el mòn que intentem antendre no s'ajusta res al mòn que explica Plató? No estaríem intentant entendre altres figures d'altres portejadors?
Gracies per el teu temps.
Crec que hi ha una errada de partida: un model és un sempre una construcció teòrica regulativa, és a dir, que ens marca uns referents vàlids des dels quals poder analitzar i millorar. A més a més per definició el model mai s'ajusta a la realitat, més bé al contrari és perfecte perquè és l'ideal mentre que les coses són imperfectes, com ho és la nostra societat.
Per altra banda, no hi ha cap corrent filosòfica que estudien. L'idealisme ha prenyat la cultura occidental per a bé o mal. Hi ha molts projectes actuals -com el dels drets humans- que estan inspirats en aquesta idea d'un món ideal, que ens marca per on deurien d'anar les coses, que ens permet criticar els desajustos per mor d'una noció d'humanitat universalment vàlida, consensuada encara que inexistent en la seua totalitat. El món injust en que vivim és la caverna.
Publica un comentari a l'entrada